Primera setmana

¡Hola de nou!

Com havia dit en la meva primera entrada que en l’assignatura de Bases didàctiques i Disseny Curricular havia de fer un diari setmanal del que havia après, aquí va la meva següent entrada.

Aquests dies, la professora d’universitat ens ha explicat què és el PLE. El PLE és el nostre entorn personal d’aprenentatge, tant presencial com virtual. Però ens hem adonat que el nostre entorn presencial no ha variat gaire des del segle XX, tenint en compte que ara estam en el segle XXI.  A més, el nostre entorn virtual, està molt reduït,  tenint en compte que hi ha eines de tot tipus que ens permeten fer infinites possibilitats. Hi ha eines per poder accedir a la informació, eines per poder crear informació, eines per compartir enllaços i altres objectes com vídeos i finalment eines socials que no acabem de fer-ne un bon ús. Per això ens ha proposat d’explicar-nos diferents eines virtuals, per després al final del mòdul comprovar com ha canviat el nostre entorn personal d’aprenentatge. A més, per demostrar-nos aquest aspecte, ens ha mostrat una sèrie de vídeos de Mafalda. Més endavant penjaré aquells que m’hagin agradat més.

També he après si ha evolucionat l’escola des del segle XIX fins el segle XXI, però la veritat és que la resposta resulta ser bastant negativa. “Tenim escoles del segle XIX,  professorat del segle XX i alumnes del segle XXI” Per tant, l’educació necessita una àmplia reforma, ja que... “Podria un mestre del segle XIX treballar en una escola del segle XXI? Aquestes formulacions em dóna’n bastant a pensar i també fan entrar-me les ganes de quan sigui mestra anar canviant a poc a poc l’educació per arribat aconseguir que els alumnes duguin a terme un aprenentatge al llarg de la vida i no simplement un aprenentatge basat amb la memorització i la reproducció. Ara la finalitat de la societat del coneixement és formar les persones i no simplement instruir-les. Abans hi havia molta autoritat i respecte, però ara es pot observar que tot això s’ha perdut perquè ha anat disminuïnt  la professionalització. Per tant, es pot arribar a la conclusió de que un dels objectius més importants de la societat constructivista en l'educació és aconseguir la professionalització i formació dels mestres. Com diu Imbernon "els mestres han de recuperar el control", que evidentment han perdut. 


Tal com diu el llibre Va de mestres que estic llegint: "Cal un projecte comú, dut a terme per la comunitat educativa i pels equips de mestres". "Els educadors ignoren quins són els ingredients que necessita cada acte educatiu, però saben molt bé què no hi pot faltar mai". 

“En l’actualitat, s’han de formular bones preguntes, per obtenir sàvies respostes” 

http://www.flickr.com/photos/pimkie_fotos/2759060703/