L'avaluació, un aspecte clau...

Aquesta nova setmana m’agradaria començar-la formulant bones preguntes per obtenir sàvies respostes. És a dir, partint de plantejaments que mai en la vida m’havia parat a pensar, però per després resoldre’ls a través del gran aprenentatge que he aconseguit aquests dies. Segurament es preguntareu de quin aspecte o aspectes estic intentant fer referència. De totes formes, estic segura que tothom que està llegint aquestes línies ha passat i patit per un procés similar, sense poder fer-ne res. Sí, estic parlant del procés d’avaluació. Una avaluació que em fa plantejar qüestions com les següents: què significa un verb tant simple com avaluar? Avaluar i qualificar són sinònims? Quins són els objectius de l’avaluació? I les seves funcions? És veritat que aquest terme ha de servir per classificar i sancionar l’alumne? O bé, per aconseguir millorar i ajudar l’aprenentatge de cada individu? Finalment, és l’avaluació un aspecte clau en l'educació?

Aquestes qüestions i moltes més no hauria sigut capaç de contestar-les si no hagués set perquè el tema que hem tractat aquesta setmana és el de l’avaluació. Malgrat tot, sí que en entrades anteriors, gairebé sense adonar-me’n, vaig introduir alguna idea d’aquest procés tant essencial:

“Els mestres fan una avaluació inútil, ja que simplement fan un examen escrit de continguts que inclou una nota numèrica. Aquesta serveix per decidir la nota final i classificar i sancionar, sense tenir en compte cap altre tipus de criteri. A més, estan mentalitzats la gran majoria en què aquesta és la seva única feina i res més.”

Aquesta concepció que tenia no estava gens equivocada, però anem a veure què és realment això d’avaluació. Segons la pàgina web: www.diccionari.cat , l’avaluació es defineix com:

“Etapa del procés educatiu que té per finalitat comprovar de quina manera han estat aconseguits els objectius pedagògics proposats.”

La mateixa pàgina defineix avaluar com:

“Determinar, especialment d'una manera aproximada, la vàlua o el valor d'alguna cosa.”

Per tant, ja tenim dos aspectes claus en l’avaluació: el valor d’alguna cosa i el compliment d’uns objectius proposats. Aquí vos deixo un vídeo perquè comenceu a entendre l'avaluació: 

Zabala, en el llibre 11 ideas clave de cómo aprender y enseñar competencias, ens parla de dos models d’avaluació: l’avaluació reduïda a proves de paper i llapis, i l’avaluació per competències. Fa una distinció entre avaluació tradicional i avaluació que hi ha d’haver en un futur. En els dos models inclou els aspectes claus anteriors, però amb una perspectiva distinta. Per una banda, el tradicional està marcat pel caràcter selectiu i finalista de l’escola. Per això ens diu que:

“la escuela ha cumplido la función de seleccionar  a los “mejores” en su camino hacia la universidad”

“Lo que interesa es saber si los alumnos saben o no saben”

“Cabe añadir, de forma casi decisiva, el caràcter finalista de cualquier prueba o examen, convirtiéndose la superación de pruebas en el verdadero objetivo de la enseñanza.

Dit en les meves paraules, tradicionalment (i encara ara) els mestres només avaluen els continguts memoritzats mecànicament dels alumnes.  Generalment, ho fan a través d’exàmens o proves escrites on li donen una importància nul·la a les capacitats d’expressió i comunicació oral. Sempre avaluant el que saben, però no l’esforç i els procediments que han tingut que desenvolupar. Un cop que s’obté el resultat de l’examen, la nota serveix per: seleccionar, sancionar, classificar i aprovar els coneixements que s’han obtingut del llibre de text. Així, si es treu un cinc o més hi ha més probabilitats de que es pugui accedir a la universitat. En canvi, si es treu una nota inferior a cinc, difícilment es podrà anar a la universitat. Per què la nota determina anar o no a la universitat? perquè el procés educatiu es veu com un camí ple de pedres que s’han d’anar esquivant i mai ensopegar-hi, per aconseguir passar a un altre camí, tal com mostra la següent imatge:

http://www.flickr.com/photos/pantareimadrid/222360224/

Uns exemples molt clars són: els models d’examen de selectivitat, PISA o OCDE. Haig de confessar que aquesta forma d’avaluació em pareix una barbaritat i hem commou pensar que aquesta ha set la meva al llarg del meu període escolar. El que no pot ésser és que es vulgui avaluar a tothom per igual, sense tenir en compte el seu esforç i dedicació, sense tenir en compte que no tothom es troba al mateix nivell, pensant que el procés educatiu és una carrera d’obstacles.

El problema està en què es confon el valor d’una prova amb els objectius, fent que el valor (la nota) es converteixi en l’únic objectiu de l’educació, tant per als alumnes com per als professors. És a dir, es pot dir que es confon avaluació amb qualificació. Tot això em fa pensar en la gran quantitat de joves que han deixat els estudis perquè els seus professors han considerat que mai no arribarien a la universitat amb les notes que tenien. Simplement mirant les notes i res més (la qualificació). Sense mirar que potser estan amargant una vida.

Per una altra banda, hi ha un model d’avaluació per competències. Aquest és el que realment ens interessa, encara que exigeix una gran complexitat. L’avaluació en educació ha de fixar-se en la capacitat que té un alumne per aplicar allò que sap a la vida real. Per això, haurà d’utilitzar mitjans o instruments que li ho diguin. Els objectius de l’avaluació per competències no seran classificar o sancionar, sinó que hauran de permetre conèixer el grau d’aprenentatge del alumne, a més d’orientar-lo i ajudar-lo. Segons Zabala:

“La cuestión no es aprobar o no aprobar, sinó cómo conseguir y asimilar un contenido de aprendizaje indispensable para su desarrollo personal”. 


Aquest vídeo representa el pas d'una avaluació tradicional a una de moderna:





La setmana passada vam veure els components de les competències: fets, conceptes, procediments i actituds. Aquesta setmana hem de saber que aquests components s’avaluen de distinta manera, ja que també s’aprenen de distinta forma. Els fets, com s’aprenen memoritzant, s’han d’avaluar amb una prova que contengui preguntes orals o escrites. Els conceptes, que s’han de comprendre i entendre, per avaluar-los no val la reproducció de la seva definició, sinó que s’ha de ser capaç d’utilitzar-los en la resolució de conflictes o problemes. Els procediments s’han d’avaluar a partir de la funcionalitat que els hi donen els alumnes. Finalment, les actituds s’avaluen observant com actuen els alumnes en situacions conflictives i reals, ja que s’aprenen vivint-les.

Per  tant, el model nou es basa en l’esforç i els procediments realitzats per l’alumne. Una tècnica per avaluar innovadora és la rúbrica. La meva professora de Bases Didàctiques i Disseny Curricular, Gemma, fa servir aquesta tècnica per avaluar l’entrada setmanal que publiquem en el bloc. Aquest document de Scribd ens mostra un exemple:

rúbrica

Però a banda d’utilitzar tècniques innovadores i complir uns objectius que venen donats per les distintes competències, hem vist aquests dies a classe un vídeo de José Luis Castillo, on ens parla d’una sèrie de condicions que hi ha d’haver en l’avaluació:

-En primer lloc, ha de ser una avaluació que miri els procediments i l’esforç de l’individu, no només la nota.

-En segon lloc, ha de ser una avaluació orientadora perquè l’alumnat pugui saber en tot moment si el que està fent està bé.

-En tercer lloc, una avaluació personalitzada i participativa, amb molts d’avaluadors.

-Finalment, una avaluació informativa.

Aquí vos deixo l’enllaç del vídeo de José Luis Castillo que hem vist a classe:
http://www.youtube.com/user/gemturfer#p/f/12/eR1vG9uEDjI

Amb tota aquesta informació i reflexió, ens podem adonar que l’avaluació és molt important, un aspecte clau. Na Neus Sanmartí, que és el gran referent de l’avaluació a Espanya, ens diu en una conferència realitzada a Eivissa:

“Si no canvia l’avaluació no canvia res”. “L’avaluació és un aspecte clau en l’educació”. “A més, s’han de tenir clars els criteris d’avaluació”.

Aquesta conferència la podeu visualitzar en el següent enllaç: http://aprep1.blogspot.com/2011/03/videos-conferencia-neus-sanmarti.html

Neus Sanmartí també distingeix entre avaluació formativa (la que regula el mestre) i avaluació formadora (la que regula l’alumne). Però aquesta setmana, he après una gran quantitat de tipologies d’avaluació més, que vull relacionar amb les que vull dur a terme en un futur:

·         *Segons el moment:

-Avaluació inicial: si coincideix amb l’inici del procés educatiu.

-Avaluació processual: si es realitza durant el procés educatiu.

-Avaluació final: si està vinculada al final del procés.

En la meva opinió, l’avaluació no s’ha de fixar en un moment concret, sinó que s’ha de mesurar el principi fins el final.

·       *Segons l’àmbit d’extensió:

-Parcial: si només avalua determinades parts o elements, no tot el conjunt.

-Global: si avalua a tot un conjunt.

·        * Segons la finalitat:

-Avaluació de diagnòstic: si diagnostica en quin moment comença el punt de partida de l’aprenentatge.

-Avaluació sumativa: si realitza un informe sobre les mesures preses.

-Avaluació formativa: si cerca tractar el procés educatiu.

·        * Segons el grau de  relació amb l’avaluador:

-Externa: si els agents avaluadors no han participat al procés educatiu. Per exemple, els professors que corregeixen els exàmens de selectivitat.

-Interna: si l’avaluador ha participat al procés educatiu. Aquest tipus d’avaluació pot ser de tres maneres distintes : autoavaluació ( si s’avalua el mateix subjecte), heteroavaluació ( si algú extern a nosaltres avalua la nostra feina) o coavaluació (si els individus s’avaluen els uns amb els altres, mútuament).

Segons el meu punt de vista, s’ha de produir una combinació de tots aquests tipus d’avaluacions: que ens avaluï algú que no ens coneix, un altre que ha participat al procés educatiu o bé, que l’alumne sigui capaç d’autocriticar-se.

·        * Segons el criteri de comparació:

-Criterial: si es fa una comparació amb els criteris i objectius prèviament fixats.

-Normativa: si es fa una comparació amb un grup que actua com a mitjana per a un altre grup.

·        * Isabel Solé, una dona molt destacada per parlar de l’àmbit de l’avaluació a l’educació infantil, inclou un altre tipus d’avaluació:

-La inclusiva: que creu amb les capacitats i possibilitats de cada nen.

Per a mi, aquest tipus d’avaluació és bàsica i essencial perquè no es pot ensenyar a ningú sense creure que aquest individu en algun moment de la seva existència podrà aprendre.


Les diferents tipologies d'avaluació es mostren en el següent vídeo: 

Un cop vistos els dos models d’avaluació, vull contestar a una pregunta que formula Miguel Ángel Santos Guerra sobre l’avaluació aquesta setmana:

“¿De qué tareas existe más peso en la evaluación? ¿Cuáles son las más frecuentes y las más valoradas? Mucho me temo que se encuentren más de memorizar que de crear, más de repetir que de inventar.” El Adarve.

El que ve a representar aquí Santos Guerra és quin dels dos models té més pes en la nostra societat. Responent a la pregunta i d’acord amb ell, està clar que encara predomina el model tradicional basat amb les proves escrites valorades de 0 a 10 per damunt del model basat amb les competències. És a dir, se li dóna més importància a la memorització mecànica que al coneixement que és capaç de construir l’alumne.

Finalment, per tancar el camp de l’avaluació m’agradaria acabar amb una cita també de Santos Guerra, corresponent a una publicació del 25 de juny de 2011 i titulada Evaluar con el corazón:

“Hay que evaluar con la cabeza, pero también con el corazón. Porque, detrás de ese boletín de notas hay una persona, una familia, una historia que pueden saltar por los aires.” I ara jo afegeix: “i romper el corazón”.

També m'agradaria acabar amb un vídeo que dóna idees sobre com avaluar a l'escola: 

¿CÓMO PUEDO EVALUAR EN MI AULA? UNAS IDEAS on PhotoPeach


Espero que vos hagi agradat el tema de l’avaluació d’aquesta setmana. A més, vull donar una bona notícia: ja hem gravat el lipdub a la nostra universitat! Més endavant, quan estigui acabat i enllestit del tot, ja el publicaré. L’experiència ha set única i espectacular!