Una nova imatge d'infant ha sorgit...

Haig de dir, que de manera sorprenent, una nova imatge d’infant ha anat prenent forma en el meu interior. Ha canviat aquesta imatge, i molt, des del primer dia que vaig voler iniciar els meus estudis en relació a la primera infància. Cada nova experiència educativa i de la vida real m’ha servit per reflexionar sobre els infants, però especialment hi ha tingut un paper fonamental en aquesta visió, l’assignatura de Models Educatius en la Primera Infància. Per això, l’hi vull dedicar notablement a ella, aquesta entrada.

Ha canviat la meva imatge d’infant, la meva representació i percepció mental de nen petit, la meva mirada i actitud cap els éssers més innocents. Sabeu ara com veig a un infant?
    http://www.flickr.com/photos/alemaner/4627108310/
                                              
Com un ésser potent, capaç, competent, ple de valors, que necessita aprendre, que demana que es respecti el seu propi ritme individual i que gaudeix d’escoltar i SER ESCOLTAT. Sí, “ser escoltat” en majúscules, perquè com diu l’autor Tonucci (un autor que ha tingut gran rellevància per a la construcció de la meva imatge d’infant): “els adults no escoltem pas els infants”.

Abans de començar els meus estudis, no m’havia adonat que tingués tanta importància que l’infant pugui sentir el plaer de ser escoltat, el plaer de participar i l’alegria de veure que les seves aportacions prenen forma en el món. A vegades, aquests simples fets, causen més alegria a l’infant, que no els regals materials. Mai hauria pensat, que per als nens petits, tingués més valor ser escoltats, observats, respectats i interpretats, que un gran regal d’aniversari. Gràcies a tot, he pogut caure amb l’error, i adonar-me de la gran importància que té l’afectivitat per als infants. Com diu John Ruskin: "Da un poco de amor a un niño y ganarás un corazón". 

Tota aquesta nova imatge d’infant m’ha fet reflexionar sobre algunes de les tasques que hauré d’exercir com a docent: crear les condicions adequades perquè els infants puguin sentir el plaer de ser escoltats, convertir-me en una gran observadora i psicòloga (aquest aspecte l’he pogut observar a primera mà, gràcies especialment a l’assignatura de Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic en la Primera Infància, on vàrem poder gaudir de fer una observació a un grup d’infants de tres anys), conèixer l’infant en tots els sentis, respectar el ritme individual de cadascú, aprendre a interpretar, creure en les capacitats i possibilitats de cada individu...

La meva tasca com a futura mestra no és negar el parlar dels meus alumnes, restringir les seves converses amb els companys i fer les orelles sordes davant les seves aportacions (considerades inútils per a molts d’adults), sinó tot el contrari. El paper que ha d’exercir una mestra és el de deixar dir les grans veritats als seus alumnes, deixar aportar els seus coneixements i deixar que sentin la felicitat plena de ser escoltats. Els infants són tot coneixement. 

Haig de tenir una imatge d’infant feliç, en la qual no existeixen barreres lingüístiques, culturals, d’edat, raça, sexe o religió. S’ha de partir d’infants diversos, però amb un objectiu comú: la felicitat, ja que un infant feliç, des de la meva perspectiva, ho té tot.

Per concloure, com heu pogut observar, ha sorgit en mi de forma sorprenent, una nova imatge d'infància, gairebé totalment diferent a la que tenia abans de començar els meus estudis de grau d’educació infantil. Totes les assignatures cursades han contribuït a formar i a construir la meva imatge d'infància, però especialment l’assignatura de Models Educatius en la Primera Infància, i gràcies a autors com Tonucci, ha set possible. 


Aquí vos deixo un treball realitzat sobre dos llibres que parlen de la imatge de la infància i de la importància d'escoltar els infants, i que m'ha resultat ser molt significatiu per al meu aprenentatge: 

Recensió escoltar els infants models educatius