Són múltiples les causes que poden donar lloc a la desprofessionalització docent, a la distorsió de la imatge del professor o del mestre. Alguns afirmen que degut a la baixa remuneració que reben els docents espanyols pel seu gran esforç i treball, en comparació amb molts d’altres països. Altres confirmen que a causa del desgast psicològic que genera, provocant així el “síndrome del professor cremat”. Després, n’hi ha que creuen que per exercir de professor s’ha d’estudiar massa, per després haver de seguir amb la mateixa metodologia de sempre, la tradicional. A més a més, sota uns tres dominis, com si es tractés de la separació de poders que denominava Rousseau. Aquests tres poders des del punt de vista educatiu són: els que estudien, els que decideixen i els que realitzen. Els que s’encarreguen d’estudiar són els pedagogs, els que prenen decisions són els polítics, i els que realitzen i posen en pràctica el que els hi manen són els mestres o professors. Tots aquests agents sense poder dur a terme cap altra funció de la que ja fan, perdent així formació i autoritat.
D’aquest aspecte ja ens en parla Gimeno Sacristán (1985):
“al sistema educatiu, uns estudien l’educació (pedagogs), altres decideixen l’educació (polítics) i altres la realitzen (mestres).”
Però a banda d’aquests arguments que tots són encertats i vertaders, sabeu quina és una de les principals causes de la desprofessionalització docent? Sabeu què és el que provoca que bàsicament hi hagi la separació de poders que he esmentat? I finalment, sabeu per què els mestres només realitzen l’educació? La resposta és el currículum. De totes formes, no hauria set capaç de contestar aquestes qüestions i moltes més si no hagués set perquè aquesta setmana he après un nou concepte del currículum. Haig de confessar que fa només dues o tres setmanes, no tenia cap concepció d’aquest terme, ni sabia amb què estava relacionat. A més a més, pensava que era com una espècie de “currículum vitae”. Per això avui, que ja conec el seu funcionament, em dedicaré a explicar-lo i a reflexionar-lo. Això és així, perquè és un aspecte clau en el meu futur com a mestra. Si ho vull ser, haig de conèixer els seus principis, que després m’hauran de permetre orientar-me en la meva pràctica educativa. Però només he dit “orientar-me”, no fer tot el que marca aquest punt per punt limitant així la meva creativitat i innovació. A més a més, fent que m’angoixi amb una gran quantitat de temari teòric que mana l’administració i que fa que torni al llibre de text com una única font de coneixement. Un professor de secundària, Joselu (2010), ho expressa de la següent manera en el seu bloc:
“No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa. Cada día tiene que impartir una serie de conocimientos y unidades didácticas complejas.”
Per tant, una de les primeres passes per intentar acabar amb la desprofessionalització docent, haurà de ser amb la transformació del currículum. Anem a explicar què vol dir això de “currículum”. Per això, aquí teniu un vídeo que vos ajudarà a començar a entendre'l:
“Projecte pedagògic que estableix un pla d’estudis dins del marc d’un sistema educatiu.”
Segons el llibre Aprendre i ensenyar a l’educació infantil de Solé, Huguet i Bassedas:
“Els currículums són el conjunt de sabers i coneixements culturals que, en un moment donat, els responsables polítics i els especialistes en educació acorden que cal treballar a l’escola per formar persones que han de viure en un context social i cultural determinat”. “Després, aquests currículums es poden concretar a les intencions del centre educatiu i escolar.”
En paraules més entenedores, el currículum es pot definir com el conjunt de coneixements, intencions o plans educatius que els mestres o professors volen assolir. Aquest ha de ser com una mena de document que serveixi d’ajuda al professor per dur a terme la seva tasca educativa, on hi ha d’haver un equilibri entre teoria i pràctica, i a més a més, s’han d’incloure les competències bàsiques. El currículum també cal que proporcioni informació sobre el què, com i el quan cal ensenyar i avaluar.
Serafí Antúnez diferència tres vessants o concepcions del currículum:
-La primera concepció: El currículum és un conjunt de coneixements que s’han de transmetre a l’alumnat. Normalment aquests coneixements provenen del llibre de text. En la meva opinió, aquesta concepció en un model educatiu que s’ha de basar en competències, no hauria d’existir. Això és així perquè els alumnes han de ser els vertaders protagonistes del seu aprenentatge i són ells els que han de construir el seu coneixement i no reproduir-lo.
-La segona concepció: El currículum és un conjunt d’objectius d’aprenentatge que s’expressen en forma de comportaments que han d’assolir els alumnes. És a dir, només el que han d’aconseguir els alumnes respectant el currículum.
-La tercera concepció: Aquella concepció que considera que el currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola, fins i tot, aquells coneixements que aprenen sense que el professor sigui conscient i en tingui intencionalitat. Rep el nom de currículum ocult. Així ens ho expressa Miguel Ángel Santos Guerra (2008) en la seva entrada de bloc “Efectos secundarios”:
“Una cosa es lo que se pretende y otra lo que realmente se consigue con el paso de los estudiantes por la escuela.”
Aquesta setmana hem vist un vídeo que plasma aquest currículum ocult. Aquí el teniu:
Però resulta que la gran majoria de vegades, tal com passa en el vídeo “El encargado”, el currículum ocult són totes aquelles pràctiques irreflexives que fa el professor o mestre i que generalment tenen conseqüències negatives per als alumnes. Un exemple molt clar i real el vaig descobrir aquest estiu. Resulta que un dia que donava repàs a un nen de 11 anys d’edat em va dir:
-Saps, la meva mestra de llengua castellana em va donar un regal precisament a mi davant tota la classe.
Jo li vaig contestar:
-Molt bé! Això significa que segurament t’havies comportat fenomenal i havies fet tota la feina que et tocava fantàsticament! I què et va regalar?
Ell em va dir:
-Un punt de llibre... però la veritat que no em va agradar gens. El portava perquè l’observessis i te’l quedessis tu, ja que jo no el vull de cap manera.
Ràpidament li vaig tornar la resposta:
- I per què? Si és un regal molt bonic que el faràs servir en cada llibre que llegeixis!
-Mira el que diu un ase que està dibuixat en el punt de llibre: “Si no quieres ser un burro como yo, lee” . Per què penses que la mestra de llengua castellana només me’l va donar a mi? M’estava dient que era un ase per no agradar-me llegir llibres?
Davant d’aquella situació em vaig quedar paralitzada. No sabia que dir-li. Sabia que si deia alguna cosa mal expressada encara el podia ferir més. Al final vaig acabar dient-li: La mestra et va regalar aquest punt de llibre perquè sap que llegeixes molt bé, però has de llegir una miqueta més. Per això, aquest estiu llegirem moltes lectures que et faran riure i et divertiràs molt. Ase, tu ja saps que no ho ets. Ets molt intel·ligent. La mestra simplement et volia dir que com ets molt llest, no podies deixar els llibres a un racó i convertir-te al final del estiu amb una animal amb dues orelles ben afilades. Per això, quan acabem, farem un punt de llibre amb el dibuix que tu vulguis i aquest el tirarem.
Davant d’això, em vaig adonar, que la mestra havia tingut la intenció de motivar el nen a llegir. Però no va aconseguir el que realment pretenia. Va obtenir el contrari sense ella adonar-se. Va causar que el nen aprengués una cosa diferent a la que havia pensat. Va provocar, terriblement, que el nen pensés que era un ase. Aquí teniu una explicació sobre el currículum ocult:
Les característiques del currículum actual són les següents:
1. Un currículum obert i flexible. Anteriorment s’havia partit d’un currículum tancat, en el qual les decisions en relació amb el què, el quan i el com cal ensenyar i avaluar es prenien de manera centralitzada i deixant poc marge de decisió als professionals de les escoles. Amb la reforma educativa de la LOGSE, es va adoptar un model més obert i flexible, en el qual no totes les decisions es prenien des de l’Administració educativa. Obert, perquè tenia un nivell de concreció més ampli. Flexible, perquè permetia l’adaptació a qualsevol context educatiu.
2. Un currículum únic. Es basa amb un marc curricular únic en el qual s’hi fan les adaptacions i mesures de suport necessàries. No adapta currículums especials.
3. Un currículum com a instrument de treball. Aquesta característica fa referència a fer servir el currículum per orientar-se en la pràctica educativa.
4. Un currículum descentralitzat. Té una gran autonomia.
5. Un currículum científic. Està basat amb el constructivisme i amb bases científiques.
6. Un currículum sistèmic. Un canvi en algun dels seus elements, implica un canvi en un altre. Per entendre-ho, es pot pensar amb l’efecte dominó. Si cau una peça del dominó sobre altres peces que estan en filera, farà que aquestes també caiguin.
7. Un currículum basat amb una gran formació i professionalització docent. Aquest és un dels grans reptes en l’educació.
8. Hi ha diferents nivells de concreció curricular que es basen amb fonts socioculturals, psicològiques, pedagògiques i disciplinàries:
- Un primer nivell de concreció, que és el Disseny Curricular Base (DCB), a nivell autonòmic.
- Un segon nivell de concreció, que és la Concreció Curricular de Centre (CCC) i que se n’encarrega el centre educatiu. És tracta d’un projecte on es concreten les intencions de l’escola i el què, quan i com es vol ensenyar i avaluar.
- Un tercer nivell de concreció, que és la Programació d’Aula (PA) i que realitza cada mestre per dur a terme la seva pràctica al llarg de tot un curs.
Aquí teniu un vídeo que estructura molt bé cada nivell:
Aquestes són les característiques del currículum, però en la meva opinió, encara ens basem massa amb ell. Li donem massa importància, tenint en compte que es continua utilitzant una metodologia encara endarrerida, amb uns espais i horaris molt fixes. Pedro Villarrubia ens diu en la seva entrada “Maldito Currículo”:
“Y eso sí, se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum.”
Abans d’acabar amb el currículum, m’agradaria parlar de la seva importància en l’educació infantil i que s’expressa molt bé en el llibre Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Aquest llibre ens diu que:
“Fins fa molt poc temps, parlar del currículum per als infants de 0 a 6 anys podia produir un cert rebuig. Això era així, perquè parlar del currículum només es vinculava a etapes posteriors, ja obligatòries i en les quals s’hi havia d’ensenyar uns contingut necessaris”.
Actualment se li ha de donar molta importància en l’educació infantil. A més a més, els continguts d’aquesta etapa s’organitzen en tres àrees curriculars:
-La descoberta d’un mateix
-La descoberta de l’entorn social i natural
-La intercomunicació i el llenguatge.
També hi ha dos tipus d’objectius en torn el currículum d’educació infantil: els generals i els didàctics. Els objectius generals són aquells que han de dominar els infants en acabar l’etapa o cicle. Es refereixen a les capacitats cognitives, lingüístiques, motrius, afectives, personals i socials. Els objectius didàctics són aquells que es pretenen aconseguir en una seqüència didàctica i que serveixen per arribar a assolir els objectius generals.
Finalment, per acabar tancant el currículum (que espero que us hagi agradat), només dir que encara que té certs avantatges també té inconvenients: provoca que els mestres no acabin duent a terme allò que ells haurien volgut i per una altra banda, provoca que els alumnes no puguin decidir allò que els interessaria saber i conèixer, fent perdre així la seva motivació per aprendre, tal com ho expressa Miguel Ángel Santos Guerra (2008) en la seva entrada “Efectos secundarios”:
“A fuerza de recibir un curriculum estructurado, organizado y desarrollado sin que les corresponda otro papel que el de meros receptores, les hace pensar que no son capaces de decidir lo que quieren aprender, cómo lo quieren aprender y de qué forma prefieren aprenderlo.”
La setmana pròxima més i millor!
Eva Torres
