Llarg ha set el meu recorregut d’aprenentatge en l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Un camí amb moments molt agradables i fantàstics. Altres una mica més dificultosos, encara que amb una gran motivació i interès per arribar a assolir-los. Així, quan han sorgit problemes, he aprofitat per aprendre dels meus propis errors, ja que no es tracta d’estancar-se dins d’una bassa d’aigua i no sortir-ne, sinó esforçar-se en nadar dins d’entrebancs per aconseguir el que es desitja. Això és el que ens expressa la següent imatge:
A més a més, tota aquesta evolució es pot demostrar si comparem el nostre entorn personal d’aprenentatge (PLE) des dels nostres primers dies de curs, fins avui:
El canvi ha set notable, hem passat de donar-li una gran prioritat al món presencial (i inclús realitzar el nostre entorn d’aprenentatge amb pissarra i guix) a introduir tota una gran varietat de nous components al món virtual, fent ús d’eines com el cmap tools.
Per tant, la meva visió en l’educació ha canviat de manera quasi espectacular. He passat de tenir una perspectiva de l’educació més tradicional a una altra molt més innovadora. Abans li donava molta més importància a la pissarra, al paper i al llibre i al professor com a única font de coneixement. En canvi, ara, li dono molta més importància a les TIC i que els nens siguin els vertaders protagonistes del seu aprenentatge. Però no d’un aprenentatge qualsevol (com ara el memorístic i repetitiu), sinó d’un aprenentatge amb significat i funcionalitat, que permeti a l’alumne partir dels seus coneixements previs per integrar-hi els seus nous coneixements, de tal manera que després els pugui aplicar a diverses situacions conflictives i problemàtiques de la vida real. A més a més, un dels reptes està en aconseguir una formació integral, contínua i permanent al llarg de la vida.
El meu perfil com a docent en el segle XXI és el d’una mestra que tingui interès i responsabilitat pels seus alumnes, que cregui en les seves possibilitats, que orienti, que tingui vocació, però també formació, que respecti, que sigui una TIC. Si s’aconsegueix una bona utilització de les tecnologies, aquestes es poden convertir en un veritable motor de canvi i transformació educativa. Els nens estan immersos dins del món tecnològic i aprenen amb aquest sense adonar-se’n. La tecnologia permet accedir a la informació d’altres persones, crear-ne de nova, compartir i relacionar-se amb els demés. També permet que es pugui assolir un aprenentatge de manera autònoma (autoaprenentatge) i que es pugui estimular la creativitat.
Durant tot aquest temps, he pogut aprendre i reflexionar sobre aquest món tecnològic tan misteriós i sorprenent, ja que cada dia aporta nous descobriments. Sense adonar-me’n i en una petita porció de temps he après a utilitzar programes com “flickr”, “photopeach”, “scribd”, “google docs”, “animoto”... També, m’ha permès participar en “Kuentalibros” i poder llegir autors de bloc molt interessants, com ara: Miguel Ángel Santos Guerra, Pedro Villarrubia...
Sense algunes de les eines de la Web 2.0 i sense les TIC en general, hauria pogut perdre una molt bona oportunitat per aprendre.
A més a més, també he pogut gaudir de la meravellosa experiència de construir el meu propi portafoli electrònic. Amb aquest he pogut expressar el meu propi procés d’aprenentatge, les dificultats trobades i els coneixements assolits. A més a més, he pogut gaudir, llegint, com es senten i pensen les meves companyes de classe, alhora que m’ha servit per millorar la meva reflexió escrita.
La reflexió m’ha permès adonar-me’n del que he fet bé i del que no, dels motius pels quals estic aprenent i el que pretenc aconseguir en futur, des del punt de vista educatiu. Sempre amb una agradable experiència i sabor de boca, ja que veig que tot el que he après em servirà en el meu futur com a docent. Els nens necessiten les TIC per poder sentir-se realitzats i feliços. A més a més, es poden aprofitar per millorar la cooperació entre família i escola, ja que els pares podran estar informats en tot moment del que realitzen els seus fills a classe.
De totes formes, el procés d’aprenentatge no es tanca aquí (dins del món virtual), continua al llarg de tota la vida i en diversos àmbits. Els nens també necessiten interactuar amb el món que els envolta per assolir un aprenentatge significatiu i agradable que els hi permeti resoldre situacions conflictives de la vida real.
“La educación se siembra cuando somos niños pero debemos cultivarla toda la vida.” Paul Carvel
Aquí teniu un vídeo que he realitzat amb les meves companyes Arantxa, Ana, Carolina i Alicia, on demostra el nostre procés d’aprenentatge:
No hay comentarios:
Publicar un comentario