tag:blogger.com,1999:blog-70376446453267539442024-02-21T01:06:17.872-08:00Primer curs Eva Torres"Es necesario aprender a navegar en un océano de incertidumbres a través de archipiélagos de certeza". EDGAR MORINeva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.comBlogger19125tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-91897446079011704682012-07-28T12:06:00.000-07:002012-07-28T12:17:35.165-07:00Una práctica lecto-escritora de gran utilidad...<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una de las asignaturas
de este primer curso, que me servirá de gran utilidad para mi futuro docente como educadora de infantil, es
la que está relacionada con el proceso de enseñanza-aprendizaje de la
lecto-escritura: <u>Del Placer de la Lectura al Juego de la Escritura</u>. Con ella, he aprendido muchos conocimientos ocultos, que nunca antes había descubierto. <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.flickr.com/photos/fraccionirreducible/5201951563/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" title="23|11|10 - Batiburrillo por FraccionIrreducible, en Flickr"><img alt="23|11|10 - Batiburrillo" height="320" src="http://farm5.staticflickr.com/4108/5201951563_c6e2c7c58e.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.flickr.com/photos/fraccionirreducible/5201951563/" style="background-color: white; font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">http://www.flickr.com/photos/fraccionirreducible/5201951563/</a>
<br />
<br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">Esta entrada la escribo en castellano, ya que también la asignatura a la cual he hecho mención, ha sido cursada en castellano. Ésta me ha permitido aprender toda una serie de nuevas estrategias lectoras y escritoras para mí misma, así como mejorar mi forma de expresión en lengua castellana, pero lo que especialmente me ha aportado para mi futuro como maestra ha sido formas de ayudar a avanzar a los niños en su proceso lecto-escritor.</span><span style="background-color: white; font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A lo largo de la
asignatura, hemos aprendido que en los inicios de la escritura de los niños
(desde un enfoque constructivista) se producen varias etapas: la no
diferenciada, la diferenciada, la silábica y la alfabética, cada una con sus
propias características. Esto quiere decir que los niños no empiezan a saber
escribir como dicta la convención, sino que a poco a poco, van subiendo una
escalera de grandes peldaños. Antes pensaba que con los
cuadernillos de caligrafía, era la forma con la cual los niños aprendían a
escribir. Sin embargo, ahora me he dado cuenta, que esos cuadernillos no sirven
para aprender significativamente, sino que simplemente son de gran utilidad
para mejorar la motricidad de los pequeños.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">También, solía pensar,
que básicamente los niños empezaban a saber leer y escribir cuando empezaban la
escuela, pero ahora he podido observar, que desde que nacemos estamos rodeados
de letras, números y símbolos, de los cuales muy temprano empezamos a hacernos
preguntas. Por lo tanto, estoy totalmente de acuerdo con lo que nos dice Henry Miller: <i>"La mayor parte de la escritura se hace lejos de la máquina de escribir"</i>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Se puede observar que han sido
muchos los fundamentos teóricos que me ha aportado la asignatura del <u>Placer
de la Lectura al Juego de la Escritura</u>, y muchos los esfuerzos para
lograrlos. No obstante, esto es sólo el inicio de un largo camino. Como
docente, no sólo me harán falta los conocimientos teóricos, sino saberlos aplicar
y llevarlos a la práctica. Una de estas prácticas ya la he podido disfrutar,
gracias a esta misma asignatura, y aquí tenéis una pequeña muestra: <o:p></o:p></span><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/llP4bUUZL38" width="420"></iframe>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Mi misión era hacer una
pequeña práctica lecto-escritora a un niño de edad comprendida entre los 2 y
los 6 años de edad. Elegí a una niña de 6 años y la experiencia fue
espectacular. Pude experimentar de primera mano un caso real de lectura y
escritura. Tuve que actuar como docente, observar, intervenir, acompañar a la
niña, para finalmente diagnosticar en qué fase de escritura se encontraba. En
un principio me resultó muy difícil determinar en qué fase se situaba, pero a
base de observar mi intervención y la tarea realizada por la niña, logré mi
objetivo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Con todo lo explicado,
podéis observar una pequeña porción de lo aprendido, aunque todavía me queda
mucho camino por aprender y muchas metas por lograr. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-32674607259348142842012-07-28T07:45:00.000-07:002012-07-28T12:27:24.547-07:00Formant-me com a persona i professional...<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Totes i cadascuna de les assignatures cursades aquest primer curs, m’han
servit per formar-me com a persona i futura docent. Això no obstant, aquesta formació només es
troba en els inicis de la seva primavera, i continuarà al llarg de la meva
vida. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.flickr.com/photos/martinlabar/3229508551/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" title="burgundy yarrow flower buds por Martin LaBar (going on hiatus), en Flickr"><img alt="burgundy yarrow flower buds" height="258" src="http://farm4.staticflickr.com/3440/3229508551_37d4c4a1a6.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;"> <a href="http://www.flickr.com/photos/martinlabar/3229508551/">http://www.flickr.com/photos/martinlabar/3229508551/</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Des del meu punt de vista, sempre s’ha d’estar disposat a formar-se, i
mai perdre’n la il·lusió. Les dues assignatures que especialment m’han ajudat a
formar-me i adonar-me de la importància de formar-se, han estat <u>Organització
i Gestió Educatives</u>, i <u>Sociologia, Convivència i Educació</u>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">He après la importància de planificar i organitzar la meva vida personal i
professional, el paper vital que té gestionar el temps i el recursos, saber
aprofitar cadascuna de les oportunitats que es presenten per aprendre “a ser”. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.flickr.com/photos/43657698@N04/4312192320/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" title="Gestión del tiempo 1 por judit10, en Flickr"><img alt="Gestión del tiempo 1" height="198" src="http://farm5.staticflickr.com/4015/4312192320_458da52038.jpg" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="line-height: 18px;"><span lang="CA"> <a href="http://www.flickr.com/photos/43657698@N04/4312192320/">http://www.flickr.com/photos/43657698@N04/4312192320/</a></span></span></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Des de sempre he estat una persona que li ha agradat planificar-ho i
organitzar-ho tot, però ha sigut ara, quan m’he adonat de la necessitat
d’organitzar, planificar, estructurar, classificar, compartir, solucionar
diverses situacions conflictives, treballar en equip, comunicar-se amb els
demés, portar a la pràctica valors ètics i principis cívics, i una llarga
llista més. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tot l’esmentat em servirà per al meu futur docent. Hauré de dur a terme
totes les accions anteriors, i aprendre a comunicar-me amb els altres docents.
Una de les meves funcions com educadora serà, també, no només proporcionar-me instruments a mi mateixa, sinò aportar als ciutadans més
joves, eines i recursos perquè es desenvolupin com humans competents i
racionals, que defenguin la justícia, la tolerància, la solidaritat, la
cooperació, i tots els Drets Humans en general, així com els valors morals i
polítics. Però perquè això sigui possible, com a model per als meus alumnes,
també ho hauré de dur a la pràctica. En la meva opinió, això també és el que ens intenta dir l'autor Freinet: </span><br />
<i><br /></i><br />
<i>"No podéis preparar a vuestros alumnos para que construyan mañana el mundo de sus sueños, si vosotros ya no creéis en esos sueños; no podéis prepararlos para la vida, si no creéis en ella; no podríais mostrar el camino, si os habéis sentado, cansados y desalentados en la encrucijada de los caminos". </i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Abans d’iniciar els meus estudis, no hauria pensat que tingués tanta
importància formar els individus des de que neixen, per tal que puguin
desenvolupar-se en societat, i encara menys, que tingués tanta importància la
meva formació per a les futures generacions. Aquí teniu un vídeo que he trobat que ens fa reflexionar sobre la importància de la formació docent: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/ndSG8B-PF5o" width="420"></iframe>
<br />
<br />
I per acabar, un altre vídeo! En aquest últim cas, creat per les meves companyes i jo. Es pot observar com ha canviat la manera de dur a terme la formació de les persones. Esper que vos agradi.<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/X6SRWkAk5-s" width="560"></iframe>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-67523684357711874382012-07-28T06:35:00.000-07:002012-07-28T06:35:13.752-07:00Viure la música...<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Una de les meves experiències més gratificants i que he pogut viure amb
ulls d’infant, l’he trobada en l’assignatura de música. Concretament, en una de
les tasques que a les meves companyes i a mi ens havia set encomanada. Des del
meu punt de vista, aquesta tasca representa el meu aprenentatge musical obtingut
en el primer curs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"> Es tractava de crear una nova cançó
infantil per nosaltres mateixes, on a més de la lletra, també hi havíem
d’incloure el ball, la disfressa i un contingut educatiu que pretendríem
ensenyar com a mestres. El resultat final l’havíem de mostrar davant tota la
classe. Nosaltres vàrem elegir la temàtica dels colors, i la sensació que
obtinguérem de la nostra pròpia creació va ser espectacular. Aquí teniu el vídeo:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwkhNvCou57FI9huU4wYmDXe8m56ohzgeeItt8U5hC4Q11hYPorO82gzfn4hEHYhAA_8fUQFe2Gh2T0w2GQyQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Puc afirmar que les meves companyes i jo, vàrem poder viure la música, de
la mateixa forma que ho havíem fet quan érem molt petites. El que més em va
sorprendre, va ser el fet que no importava ser un nen petit per viure la música
des d’una altra dimensió més innocent, sinó que el havíem creat, també feia
gaudir els adults com infants. <i>"En la música todos los sentimientos vuelven a su estado puro y el mundo no es sino música hecha realidad" . </i>Arthur Schopenhauer (1788-1860), filòsof alemany. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTAN4MFyQN8I-0C0SD-Gcsl9KaiADnvqg14F7TlcaFFGHrV9dnZdKMvXX33U6kAn-U5D6nTEhuSXPxyW8ONvRq5-6NHLg0lGG-fQBtJDcBU7dg7uAUspd_N9flCiuEcZzpDz5NdXvoThM/s1600/CIMG4232.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTAN4MFyQN8I-0C0SD-Gcsl9KaiADnvqg14F7TlcaFFGHrV9dnZdKMvXX33U6kAn-U5D6nTEhuSXPxyW8ONvRq5-6NHLg0lGG-fQBtJDcBU7dg7uAUspd_N9flCiuEcZzpDz5NdXvoThM/s320/CIMG4232.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Abans de poder viure aquesta experiència, no pensava que la música pogués
causar tantes sensacions i emocions. A més a més, em va servir per adonar-me
que amb la música, els nens també poden aprendre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Això em fa tenir en compte la importància que té com a docent, el fet que es
visqui la música conjuntament amb els infants, i em fa reflexionar sobre molts
d’aspectes més: la importància d’utilitzar la veu, el cant i el ritme per dur a
terme una altra forma de comunicar-se, la importància de gaudir i viure les
distintes expressions musicals, el gran protagonisme que té fomentar el
moviment del cos... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Des del meu punt de vista, si els docents no vivim la música, contribuïm a
apagar la passió que senten els nens i nenes cap aquesta, i encara més, a
apagar una forma d’aprendre i ser educat. Com diu el filòsof Friedrich Nietzshe: <i>"Sin música la vida sería un error". </i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-54230891697632734042012-07-28T04:56:00.000-07:002012-07-28T04:56:22.051-07:00Una nova imatge d'infant ha sorgit...<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Haig de dir, que de manera sorprenent, una nova imatge d’infant ha anat
prenent forma en el meu interior. Ha canviat aquesta imatge, i molt, <a href="http://elportafolievatorres.blogspot.com.es/2011/09/les-meves-primeres-tasques-com-futura.html">des del primer dia</a> que vaig voler
iniciar els meus estudis en relació a la primera infància. Cada nova experiència educativa i de la vida real
m’ha servit per reflexionar sobre els infants, però especialment hi ha tingut
un paper fonamental en aquesta visió, l’assignatura de <u>Models Educatius en
la Primera Infància</u>. Per això, l’hi vull dedicar notablement a ella,
aquesta entrada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ha canviat la meva imatge d’infant, la meva representació i percepció
mental de nen petit, la meva mirada i actitud cap els éssers més innocents. Sabeu
ara com veig a un infant?</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.flickr.com/photos/alemaner/4627108310/" title="Gafas de sol por alemaner, en Flickr"><img alt="Gafas de sol" height="265" src="http://farm5.staticflickr.com/4069/4627108310_fbbfd56683.jpg" width="400" /></a> <a href="http://www.flickr.com/photos/alemaner/4627108310/">http://www.flickr.com/photos/alemaner/4627108310/</a></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Com un ésser potent,
capaç, competent, ple de valors, que necessita aprendre, que demana que es
respecti el seu propi ritme individual i que gaudeix d’escoltar i SER ESCOLTAT.
Sí, “ser escoltat” en majúscules, perquè com diu l’autor Tonucci (un autor que
ha tingut gran rellevància per a la construcció de la meva imatge d’infant):
“<i>els adults no escoltem pas els infants</i>”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Abans de començar els meus estudis, no m’havia adonat que tingués tanta
importància que l’infant pugui sentir el plaer de ser escoltat, el plaer de
participar i l’alegria de veure que les seves aportacions prenen forma en el
món. A vegades, aquests simples fets, causen més alegria a l’infant, que no els
regals materials. Mai hauria pensat, que per als nens petits, tingués més valor
ser escoltats, observats, respectats i interpretats, que un gran regal
d’aniversari. Gràcies a tot, he pogut caure amb l’error, i adonar-me de la gran
importància que té l’afectivitat per als infants. Com diu John Ruskin: </span><i>"Da un poco de amor a un niño y ganarás un corazón"<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: left;">. </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tota aquesta nova imatge d’infant m’ha fet reflexionar sobre algunes de les
tasques que hauré d’exercir com a docent: crear les condicions adequades perquè
els infants puguin sentir el plaer de ser escoltats, convertir-me en una gran
observadora i psicòloga (aquest aspecte l’he pogut observar a primera mà,
gràcies especialment a l’assignatura de <u>Desenvolupament Cognitiu i
Lingüístic en la Primera Infància</u>, on vàrem poder gaudir de fer una
observació a un grup d’infants de tres anys), conèixer l’infant en tots els
sentis, respectar el ritme individual de cadascú, aprendre a interpretar,
creure en les capacitats i possibilitats de cada individu...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La meva tasca com a futura mestra no és negar el parlar dels meus alumnes,
restringir les seves converses amb els companys i fer les orelles sordes davant
les seves aportacions (considerades inútils per a molts d’adults), sinó tot el
contrari. El paper que ha d’exercir una mestra és el de deixar dir les grans
veritats als seus alumnes, deixar aportar els seus coneixements i deixar que
sentin la felicitat plena de ser escoltats. Els infants són tot coneixement. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Haig de tenir una imatge d’infant feliç, en la qual no existeixen barreres
lingüístiques, culturals, d’edat, raça, sexe o religió. S’ha de partir
d’infants diversos, però amb un objectiu comú: la felicitat, ja que un infant
feliç, des de la meva perspectiva, ho té tot. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per concloure, com heu pogut observar, ha sorgit en mi de forma sorprenent,
una nova imatge d'infància, gairebé totalment diferent a la que tenia abans de
començar els meus estudis de grau d’educació infantil. Totes les assignatures
cursades han contribuït a formar i a construir la meva imatge d'infància, però
especialment l’assignatura de <u>Models Educatius en la Primera Infància</u>, i
gràcies a autors com Tonucci, ha set possible. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquí vos deixo un treball realitzat sobre dos llibres que parlen de la imatge de la infància i de la importància d'escoltar els infants, i que m'ha resultat ser molt significatiu per al meu aprenentatge: </span><br />
<br /></div>
<a href="http://www.scribd.com/doc/101327789/Recensio-escoltar-els-infants-models-educatius" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View Recensió escoltar els infants models educatius on Scribd">Recensió escoltar els infants models educatius</a><iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.706697459584296" data-auto-height="true" frameborder="0" height="600" id="doc_96287" scrolling="no" src="http://www.scribd.com/embeds/101327789/content?start_page=1&view_mode=list&access_key=key-1xhzbjf3jd5gxguxalxl" width="100%"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-73307066979277988012012-05-02T12:04:00.001-07:002012-07-28T07:57:10.579-07:00Education<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/b1AF1KZqj20" width="420"></iframe>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-17827615436986668102012-03-21T15:11:00.001-07:002012-03-22T08:21:24.634-07:00English, why not?<div style="text-align: justify;">Hi!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Now, I've started writing (in English) because my teacher wants us to practice this marvellous language. It's necessary for my future as a teacher too. I will have to teach English to my students of 5 and 6 years old. For this reason, I try to improve it. </div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/aek9VOED7bM" width="560"></iframe><br />
<br />
This is my fist assignament:<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">"I was born on a cold day in November of 1993. That day, my future as a teacher was predetermined. Without thinking about, when I was 2 years old I started playing at being a teacher and my dolls were my students. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Now, I have decided to study Infant education because I love children. I think I have enough qualities to help them in their learning process too. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">In the future, I will be a teacher who will help to teach her students with a lot of patience. I will listen to their problems and I will believe in their possibilities. My dream of becoming a teacher is coming true! "<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">You can listen the same text here: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></div><object data="http://www.ivoox.com/playerivoox_ep_1122211_1.html" height="30" type="application/x-shockwave-flash" width="173"><param name="movie" value="http://www.ivoox.com/playerivoox_ep_1122211_1.html"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.ivoox.com/playerivoox_ep_1122211_1.html" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" wmode="transparent" width="173" height="30"></embed></object><a href="http://www.ivoox.com/record-assignament-1-audios-mp3_rf_1122211_1.html" style="bottom: 4px; color: #333333; font-size: 12px; position: relative;" title="Record Assignament 1"> Ir a descargar</a><br />
<br />
Thanks!eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-81993344506304499072012-01-21T13:30:00.000-08:002012-01-23T14:53:08.031-08:00Un procés d'aprenentatge en evolució...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Llarg ha set el meu recorregut d’aprenentatge en l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Un camí amb moments molt agradables i fantàstics. Altres una mica més dificultosos, encara que amb una gran motivació i interès per arribar a assolir-los. Així, quan han sorgit problemes, he aprofitat per aprendre dels meus propis errors, ja que no es tracta d’estancar-se dins d’una bassa d’aigua i no sortir-ne, sinó esforçar-se en nadar dins d’entrebancs per aconseguir el que es desitja. Això és el que ens expressa la següent imatge: <o:p></o:p></span></div><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><a href="http://www.flickr.com/photos/epsos/4324274908/" title="Desktop Wallpaper with Water Reflection por epSos.de, en Flickr"><img alt="Desktop Wallpaper with Water Reflection" height="375" src="http://farm3.staticflickr.com/2712/4324274908_017c65088e.jpg" width="500" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.flickr.com/photos/epsos/4324274908/">http://www.flickr.com/photos/epsos/4324274908/</a> </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A més a més, tota aquesta evolució es pot demostrar si comparem el nostre entorn personal d’aprenentatge (PLE) des dels nostres primers dies de curs, fins avui: </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmyj0rvT8K3mbGBFd7HOkcnipsSfWdW3YZc5EFxEaIpPBzWWCw3ayomqwppVpKhRwTy6P7g_YYQibd1nE_chhlRxyQFyXuGGLvs2dpnTdrilCxga06mdwVMttFc3r-vxja85u6bAvALxw/s1600/grau11-12_041.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmyj0rvT8K3mbGBFd7HOkcnipsSfWdW3YZc5EFxEaIpPBzWWCw3ayomqwppVpKhRwTy6P7g_YYQibd1nE_chhlRxyQFyXuGGLvs2dpnTdrilCxga06mdwVMttFc3r-vxja85u6bAvALxw/s400/grau11-12_041.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVmTkAChiLeZVozSIMdTUdtHgwlfgDyy1k_jVGkpSdXFAOteElsRT947DoVDVEqHvZGuTQyFn-QPjy2NzaeJaB2Wr8C6SrJAe7L6cJiPPRELk5rluZV5RNIxQGtlwiBipohveR91QoNOE/s1600/PLE_gener_2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVmTkAChiLeZVozSIMdTUdtHgwlfgDyy1k_jVGkpSdXFAOteElsRT947DoVDVEqHvZGuTQyFn-QPjy2NzaeJaB2Wr8C6SrJAe7L6cJiPPRELk5rluZV5RNIxQGtlwiBipohveR91QoNOE/s640/PLE_gener_2012.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span style="line-height: 18px;"><br />
</span></span><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El canvi ha set notable, hem passat de donar-li una gran prioritat al món presencial (i inclús realitzar el nostre entorn d’aprenentatge amb pissarra i guix) a introduir tota una gran varietat de nous components al món virtual, fent ús d’eines com el cmap tools.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per tant, la meva visió en l’educació ha canviat de manera quasi espectacular. He passat de tenir una perspectiva de l’educació més tradicional a una altra molt més innovadora. Abans li donava molta més importància a la pissarra, al paper i al llibre i al professor com a única font de coneixement. En canvi, ara, li dono molta més importància a les TIC i que els nens siguin els vertaders protagonistes del seu aprenentatge. Però no d’un aprenentatge qualsevol (com ara el memorístic i repetitiu), sinó d’un aprenentatge amb significat i funcionalitat, que permeti a l’alumne partir dels seus coneixements previs per integrar-hi els seus nous coneixements, de tal manera que després els pugui aplicar a diverses situacions conflictives i problemàtiques de la vida real. A més a més, un dels reptes està en aconseguir una formació integral, contínua i permanent al llarg de la vida. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El meu perfil com a docent en el segle XXI és el d’una mestra que tingui interès i responsabilitat pels seus alumnes, que cregui en les seves possibilitats, que orienti, que tingui vocació, però també formació, que respecti, que sigui una TIC. Si s’aconsegueix una bona utilització de les tecnologies, aquestes es poden convertir en un veritable motor de canvi i transformació educativa. Els nens estan immersos dins del món tecnològic i aprenen amb aquest sense adonar-se’n. La tecnologia permet accedir a la informació d’altres persones, crear-ne de nova, compartir i relacionar-se amb els demés. També permet que es pugui assolir un aprenentatge de manera autònoma (autoaprenentatge) i que es pugui estimular la creativitat. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Durant tot aquest temps, he pogut aprendre i reflexionar sobre aquest món tecnològic tan misteriós i sorprenent, ja que cada dia aporta nous descobriments. Sense adonar-me’n i en una petita porció de temps he après a utilitzar programes com “flickr”, “photopeach”, “scribd”, “google docs”, “animoto”... També, m’ha permès participar en “Kuentalibros” i poder llegir autors de bloc molt interessants, com ara: <a href="http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/">Miguel Ángel Santos Guerra</a>, <a href="http://discentia.blogspot.com/">Pedro Villarrubia</a>... <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sense algunes de les eines de la Web 2.0 i sense les TIC en general, hauria pogut perdre una molt bona oportunitat per aprendre. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A més a més, també he pogut gaudir de la meravellosa experiència de construir el meu propi portafoli electrònic. Amb aquest he pogut expressar el meu propi procés d’aprenentatge, les dificultats trobades i els coneixements assolits. A més a més, he pogut gaudir, llegint, com es senten i pensen les meves companyes de classe, alhora que m’ha servit per millorar la meva reflexió escrita. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La reflexió m’ha permès adonar-me’n del que he fet bé i del que no, dels motius pels quals estic aprenent i el que pretenc aconseguir en futur, des del punt de vista educatiu. Sempre amb una agradable experiència i sabor de boca, ja que veig que tot el que he après em servirà en el meu futur com a docent. Els nens necessiten les TIC per poder sentir-se realitzats i feliços. A més a més, es poden aprofitar per millorar la cooperació entre família i escola, ja que els pares podran estar informats en tot moment del que realitzen els seus fills a classe. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De totes formes, el procés d’aprenentatge no es tanca aquí (dins del món virtual), continua al llarg de tota la vida i en diversos àmbits. Els nens també necessiten interactuar amb el món que els envolta per assolir un aprenentatge significatiu i agradable que els hi permeti resoldre situacions conflictives de la vida real. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“La educación se siembra cuando somos niños pero debemos cultivarla toda la vida.” </span></i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Paul Carvel<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquí teniu un vídeo que he realitzat amb les meves companyes Arantxa, Ana, Carolina i Alicia, on demostra el nostre procés d’aprenentatge: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div></div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/sh8XyyeDFCE" width="560"></iframe>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-40688329433509089362011-12-11T13:19:00.000-08:002011-12-15T05:29:42.543-08:00L'educació infantil, necessària?<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La setmana passada vaig parlar de la importància del currículum a l’educació infantil i també d’alguns dels seus principis generals. Haig de dir però, que encara que hagués començat a parlar d’aquesta etapa educativa i estigui estudiant el grau d’educació infantil, no acabava de ser realment conscient de la importància que comporta. Ara ja sí. Aquí teniu un vídeo que en parla:</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/DV4_4mW3AoM" width="560"></iframe><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;">Aquests dies, al parlar més profundament d’aquest tipus d’educació, m’he adonat de molts d’aspectes que em diuen que aquest serà el meu futur, el de mestra d’educació infantil. A més a més, m’ha fet plantejar tota una sèrie de qüestions com: quins són els motius que provoquen el naixement de l’etapa d’educació infantil? Quines edats realment comprèn? Quines són les finalitats i criteris generals que he d’assolir en un model que ha d’estar basat en les competències? Com s’ha d’actuar davant els infants petits i més específicament, com he d’actuar jo?...i moltes més preguntes que espero donar resposta a aquesta entrada de la millor forma possible. En la meva opinió, totes aquestes preguntes se’ls hauria de plantejar tot el qui vol estudiar educació infantil, ja que és una de les etapes que condiciona el futur d’uns infants que algun dia es convertiran en ciutadans i en adults. Moltes persones es dediquen a fer infantil sense tenir en compte que els infants es tant aprenent per a la vida i moltes vegades sense adonar-se’n, poden arribar a fer-los mal.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">J. Delors ja afirmava la importància de l’educació infantil com a eix fonamental per a l’aprenentatge al llarg de la vida. A més, considerava que havia de constar de quatre grans pilars: <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">“saber conèixer, saber fer, saber conviure i saber ser”<o:p></o:p></span></i><br />
<i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Amb això podem comprovar que J. Delors li dóna un gran paper a saber comprendre el món, a saber mantenir relacions amb els altres i a desenvolupar-se en tots els sentits i dimensions. Aquests són alguns dels meus reptes que apunto a la meva llista per quan sigui mestra d’infantil. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Però per poder entendre que l’educació és fonamental en el període de 0 a 6 anys, ens hem de remuntar als seus orígens. Hi ha dos <b>motius</b> que expliquen la seva aparició:</span><o:p></o:p><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Per una banda, la necessitat d’algunes famílies perquè algú tingues cura i guàrdia del seu fill o filla en certs moments del dia, degut sobretot per la incorporació de la dona al món laboral. En aquest cas, es demana que les escoles duguin a terme una funció assistencial. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Per una altra banda, la necessitat que els alumnes menors de 6 anys tinguin experiències escolars. Es demana una funció educativa. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En la nostra història, bàsicament ha predominat la funció assistencial per damunt de la funció educativa. En la meva opinió, hi ha d’haver un equilibri entre totes dues funcions en els primers anys de vida dels infants. Això és així perquè considero que els infants no només se’ls ha de guardar com si fossin objectes (funció assistencial), sinó que també aquests han de ser educats en totes les seves dimensions des d’unes edats primerenques. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Aquesta educació en la primera infància es dividida segons la LOE de 2006 en <b>dos cicles </b>: </span><o:p></o:p><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-El primer cicle comprèn des dels primers mesos d’edat fins al voltant dels 3 anys. En aquest cicle cal destacar la importància de les rutines (que més avall explicaré i reflexionaré), de les relacions afectives, del contacte físic, de la cura dels infants en tot moment, del joc i de la cooperació entre família i escola. És obvi que aquests aspectes siguin els essencials d’aquesta edat perquè els nens encara necessiten l’ajuda d’una persona externa per poder sobreviure. Necessiten ser alimentats, netejats, sentir calor maternal a través del contacte físic, jugar, ser cuidats i mantenir-se segurs... <o:p></o:p></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;">Una metàfora d'aquesta etapa pot ser per exemple, un gatet recent nascut. Aquest encara no pot viure per si sol, ha de ser alimentat i netejat per la seva mare, ha de ser protegit i cuidat en tots els sentits, se li han d'establir una sèrie de rutines... </span><a href="http://www.flickr.com/photos/flpvergara/5724311262/">http://www.flickr.com/photos/flpvergara/5724311262/</a><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/flpvergara/5724311262/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" title="Gatitos recién nacidos (2008) por Felipe Vergara, en Flickr"><img alt="Gatitos recién nacidos (2008)" height="400" src="http://farm4.staticflickr.com/3294/5724311262_2939c6be44.jpg" width="400" /></a></div><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-El segon cicle comprèn els infants dels tres anys d’edat fins als sis. En aquest cicle els nens ja comencen a tenir més autonomia, i dit en les meves paraules, comencen a evadir-se de certa manera dels pares. És un moment en què els interessa conèixer el món que els envolta i surten de la caverna que denomina Plató, tal com ho mostra també la imatge: <a href="http://www.flickr.com/photos/comounpezenelagua/1104205393/">http://www.flickr.com/photos/comounpezenelagua/1104205393/</a><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span><br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/comounpezenelagua/1104205393/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" title="El mito de la Caverna por como_un_pez_en_el_agua, en Flickr"><img alt="El mito de la Caverna" height="400" src="http://farm2.staticflickr.com/1014/1104205393_0698ea1c1f.jpg" width="300" /></a><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A més a més, a banda d’aquestes dues etapes, el llibre <u>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil</u> que ja vaig mencionar la setmana passada ens dóna les següents <b>característiques</b> sobre de l’educació infantil:</span><o:p></o:p><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<b>Es tracta d’una etapa educativa de caràcter no obligatori, sinó voluntari. </b>L’escolaritat obligatòria no comença fins després de l’educació infantil, encara que hi ha gairebé una plena escolarització a partir dels 3 anys d’edat. Davant d’aquesta característica haig de comentar que em causa una gran alegria saber que encara que l’educació infantil no és obligatòria, s’hagi aconseguit el gran avanç d’obtenir quasi el 100 % de la població escolaritzada a partir dels 3 anys. Això vol dir que la població sent i demana la necessitat de ser educada i creu amb la feina del sistema educatiu. </span><o:p></o:p><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-<b>La necessitat d’una estreta cooperació i col·laboració amb les famílies. </b>Aquesta característica des del meu punt de vista és fonamental. Per a mi no pot existir una cosa sense l’altra. Les famílies han d’estar preocupades per l’educació que es du a terme a l’escola amb els seus fills i viceversa. Al contrari, algú es pot arribar a plantejar: per què educar?</span><o:p></o:p><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-És necessari que l’etapa d’educació infantil tingui una entitat pròpia que la distingeixi de les altres etapes educatives, encara que també una bona relació. </span></b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Per a mi, l’educació infantil és la base de tot, la que determina la resta d’etapes i la pròpia vida. A més a més, és un dels reptes a aconseguir. </span><o:p></o:p><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-L’educació infantil té una doble funció: una funció educativa i una altra social. </span></b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquestes dues funcions són les que donen lloc a l’origen de l’educació infantil, a causa de la demanda de la societat civil. És a dir, és la mateixa societat la que la demana. </span><o:p></o:p><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">D’aquestes característiques generals en deriven dues <b>finalitats</b> molt destacades: </span><o:p></o:p><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-La de potenciar i fomentar el desenvolupament de totes les habilitats i capacitats dels nens, a més de creure amb les seves pròpies possibilitats. S’ha d’optimitzar una persona a nivell intel·lectual, físic, social, moral... i creure en què pot arribar a aconseguir aquesta optimització. Pensem amb el següent cas: un nen té 6 anys i encara no sap contar fins a 10. La resta de companys ja saben contar inclús fins a 20. En aquesta situació hem de pensar que aquest nen no tindrà les mateixes possibilitats que un altre per aprendre i no podrà desenvolupar-se? La resposta és rotundament negativa. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Compensar les diverses desigualtats socials i culturals. Està clar que hi ha que fomentar, sense parar a pensar-s’hi, la igualtat. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Preparar per a l’escolaritat obligatòria. Aquesta finalitat no cal confondre-la amb el caràcter propedèutic de l’educació. S’ha de preparar per a l’escolarització obligatòria, però també per a la vida (formació integral). <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;">Per poder arribar a obtenir aquestes finalitats en l’educació infantil, és necessari complir una sèrie de </span><b style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;">criteris generals d’actuació</b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"> que no se’ns han d’oblidar mai i que també ens venen donats pel llibre </span><u style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;">Ensenyar i aprendre a l’educació infantil:</u><br />
<u style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"><br />
</u></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-S’ha de fomentar l’autoconcepte, l’autoestima i la motivació dels nens, així com la seva seguretat.</span></b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> A més a més, els infants s’han de sentir respectats, valorats i estimats perquè puguin creure així amb les seves pròpies possibilitats i capacitats i vegin l’escola com un lloc educatiu interessant i desitjable. Però sabeu un dels motius pels quals són tant importants aquests aspectes? Resulta que els nens en aquesta edat encara no han desenvolupat les estructures temporals necessàries i quan els seus pares els deixen a l’escola, els infants pensen que els abandonen per sempre més. Això els hi ha causa una gran tristesa i angoixa perquè havien establert un gran vincle afectiu amb la seva família. Per tant, és molt important que les escoles d’infantil i els parvularis els hi mostrin als petits que van a un lloc segur i a un lloc on són estimats. Segurament es preguntareu d’on he tret aquesta última informació, la veritat està en què l’he apressa en una assignatura del grau d’infantil denominada Pensament i Contextos Educatius Contemporanis. A més a més, hem sent molt identificada amb aquest aspecte perquè me’n recordo que quan era petita a l’inici de curs, sempre plorava quan m’havien de deixar a l’escola. Segurament devia pensar que m’abandonaven, i qui no?<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-L’ensenyança en educació infantil ha de ser una activitat compartida i basada amb la zona de desenvolupament proper que denominava Vigotski. </span></b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els nens han de saber treballar amb equip i se’ls hi ha de potenciar el que saben fer amb l’ajuda dels altres (ZDP). <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-S’ha de dur a terme un aprenentatge significatiu i globalitzat. </span></b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Com a mestra hauré d’intentar que el nen aprengui relacionant el que ja sap amb els nous coneixements, a més de que aquest li atribueixi significat i sentit a tot allò que aprèn. Aquest aprenentatge significatiu i globalitzat es podrà aconseguir mitjançant projectes, centres d’interès... <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-S’ha de potenciar l’atenció a la diversitat. </span></b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Isabel Solé, Huguet i Bassedas ens diuen: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">“És necessària una escola que sigui capaç d’educar tots els infants, sigui quina sigui la seva situació de partida.” “Cal fomentar l'atenció a la diversitat". </span></i><br />
<i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Se li ha de donar molta importància a l’activitat lúdica. </span></b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El joc té molta importància per al desenvolupament global dels nens. Els hi permet entendre el món, gaudir i divertir-se, i millorar les seves capacitats cognitives i intel·lectuals. A més a més, aprenen sense adonar-se’n. Ells pensen que estan jugant, però en realitat estan adquirint nous coneixements i habilitats. D’aquest últim aspecte n’estic segura. A l’estiu, quan donava repàs, tenia com a eina principal el joc i ensenyava tots els continguts educatius que podia a través d’aquest. Un cop d’acabar de fer el joc, a vegades els hi manava exercicis i els nens em deien que estaven entusiasmats perquè no sabien com havien après aquells continguts, ja que a l’escola no els havien donat i si ho havien fet era sempre de manera avorrida i a través del llibre de text. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">S’han de destacar 3 tipus de jocs a l’educació infantil:<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-“Les activitats presentades en forma de joc”. <o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-“El joc per al joc”</span></i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">, on els nens tenen llibertat. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-“Les situacions de joc planificades”, </span></i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">on hi ha un límit de joguines, de temps, de material...<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Amb el joc es pot ensenyar el que sigui als nens, ja que aquests es senten interessats i motivats. A més, es pot aprofitar per treballar-lo de manera individual, a través de petits grups o en grans grups i de manera col·lectiva. Aquí teniu un vídeo que parla dels beneficis que aporta el joc en l'aprenentatge:<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span>Aprender Jugando on PhotoPeach<br />
<object height="296" width="445"><param name="movie" value="http://photopeach.com/public/swf/story.swf"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"/><param name="allowfullscreen" value="true"/><param name="flashvars" value="photos=http://photopeach.com%2Fapi%2Fgetphotos%3Falbum_id%3Dr1xvde&autoplay=0&embed=1"/><embed src="http://photopeach.com/public/swf/story.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="296" flashvars="photos=http://photopeach.com%2Fapi%2Fgetphotos%3Falbum_id%3Dr1xvde&autoplay=0&embed=1"></embed></object><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><br />
</span></div><br />
<b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-La importància de les rutines. </span></b><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Al principi d’aquesta entrada havia dit que volia dedicar un petit espai a explicar-les i aquí el tenim. Les rutines són “<i>activitats que es realitzen cada dia, de manera estable i normalment molt pautades”. </i></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">La improvisació no és suficient i els nens de 0 a 6 anys han de conèixer el que van a fer, com ho van a fer i quan de temps tardaran a fer-ho. En aquesta edat tot s’ha de basar amb les rutines per ajudar als nens a interioritzar les estructures temporals i a ser educats: hi ha d’haver rutines d’alimentació, de neteja, de descans, d’ordre, així com d’entrada i sortida de l’aula.</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;"> Aquesta setmana hem vist un vídeo que parla de la importància d’aquestes rutines i que s’anomena: </span><u style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">El tiempo y las rutinas en educación infantil:</u><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;"><br />
</span><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Gtp3ldELGcI" width="560"></iframe><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;">Aquí en teniu un altre vídeo:</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"><br />
</span></span><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/USsJj4gatWU" width="420"></iframe><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Finalment, m’agradaria exposar de manera clara quins són els principis metodològics que s’han de complir en l’educació infantil:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Continguts educatius basats en les tres àrees curriculars: creació de la pròpia identitat, coneixement del medi i llenguatge. A més, aquests continguts han de ser ensenyats a través de projectes, treballs i activitats globalitzadores. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Foment de la diversitat i de la participació. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Adaptació individualitzada a les característiques dels alumnes. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Cooperació entre família i escola. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">-La rutina i el temps com a base de l’organització. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Com a conclusió, només dir que l’educació infantil és un àmbit que implica moltes responsabilitats a tots els nivells, però que és una feina digna de dur a terme i molt polida. Aquesta és la base de tota una vida i el futur d’una generació. En la meva opinió, no l’hem de fer malbé, hem d’educar als nens i mai ferir-los. Aquests sempre ens daran més del que nosaltres els hi dem. Per tant, no s’ha de desaprofitar i no ho desaprofitaré. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Pitágoras de Samos, abans de Crist ja afirmava: <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">“Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres”. <o:p></o:p></span></i><br />
<i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Espero que aquesta entrada hagi servit per fer una gran reflexió sobre el que comporta l’educació infantil, però abans de deixar-la per finalitzat m’agradaria dir que per fi ja tenim el vídeo del lipdub que vàrem realitzar a la UIB d’Eivissa, a la meva estimada universitat. Aquí el teniu, espero que vos agradi: <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/qC-BHmqW1Q8" width="560"></iframe>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-45408612190830767752011-12-03T05:11:00.000-08:002011-12-03T05:12:38.474-08:00El currículum, una maldició o una bendició?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Són múltiples les causes que poden donar lloc a la desprofessionalització docent, a la distorsió de la imatge del professor o del mestre. Alguns afirmen que degut a la baixa remuneració que reben els docents espanyols pel seu gran esforç i treball, en comparació amb molts d’altres països. Altres confirmen que a causa del desgast psicològic que genera, provocant així el “síndrome del professor cremat”. Després, n’hi ha que creuen que per exercir de professor s’ha d’estudiar massa, per després haver de seguir amb la mateixa metodologia de sempre, la tradicional. A més a més, sota uns tres dominis, com si es tractés de la separació de poders que denominava Rousseau. Aquests tres poders des del punt de vista educatiu són: els que estudien, els que decideixen i els que realitzen. Els que s’encarreguen d’estudiar són els pedagogs, els que prenen decisions són els polítics, i els que realitzen i posen en pràctica el que els hi manen són els mestres o professors. Tots aquests agents sense poder dur a terme cap altra funció de la que ja fan, perdent així formació i autoritat. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">D’aquest aspecte ja ens en parla Gimeno Sacristán (1985): </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">“al sistema educatiu, uns estudien l’educació (pedagogs), altres decideixen l’educació (polítics) i altres la realitzen (mestres).” </span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però a banda d’aquests arguments que tots són encertats i vertaders, sabeu quina és una de les principals causes de la desprofessionalització docent? Sabeu què és el que provoca que bàsicament hi hagi la separació de poders que he esmentat? I finalment, sabeu per què els mestres només realitzen l’educació? La resposta és el currículum. De totes formes, no hauria set capaç de contestar aquestes qüestions i moltes més si no hagués set perquè aquesta setmana he après un nou concepte del currículum. Haig de confessar que fa només dues o tres setmanes, no tenia cap concepció d’aquest terme, ni sabia amb què estava relacionat. A més a més, pensava que era com una espècie de “currículum vitae”. Per això avui, que ja conec el seu funcionament, em dedicaré a explicar-lo i a reflexionar-lo. Això és així, perquè és un aspecte clau en el meu futur com a mestra. Si ho vull ser, haig de conèixer els seus principis, que després m’hauran de permetre orientar-me en la meva pràctica educativa. Però només he dit “orientar-me”, no fer tot el que marca aquest punt per punt limitant així la meva creativitat i innovació. A més a més, fent que m’angoixi amb una gran quantitat de temari teòric que mana l’administració i que fa que torni al llibre de text com una única font de coneixement. Un professor de secundària, <a href="http://olahjl2.blogspot.com/">Joselu </a>(2010), ho expressa de la següent manera en el seu bloc: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa. Cada día tiene que impartir una serie de conocimientos y unidades didácticas complejas.”</i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per tant, una de les primeres passes per intentar acabar amb la desprofessionalització docent, haurà de ser amb la transformació del currículum. Anem a explicar què vol dir això de “currículum”. Per això, aquí teniu un vídeo que vos ajudarà a començar a entendre'l: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/fZkzMquJ-fM" width="420"></iframe><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Segons la pàgina web <a href="http://diccionari.cat/">diccionari.cat</a>, el currículum es defineix com: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">“Projecte pedagògic que estableix un pla d’estudis dins del marc d’un sistema educatiu.”</span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Segons el llibre <u>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil </u>de Solé, Huguet i Bassedas: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">“Els currículums són el conjunt de sabers i coneixements culturals que, en un moment donat, els responsables polítics i els especialistes en educació acorden que cal treballar a l’escola per formar persones que han de viure en un context social i cultural determinat”. “Després, aquests currículums es poden concretar a les intencions del centre educatiu i escolar.” </span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En paraules més entenedores, el currículum es pot definir com el conjunt de coneixements, intencions o plans educatius que els mestres o professors volen assolir. Aquest ha de ser com una mena de document que serveixi d’ajuda al professor per dur a terme la seva tasca educativa, on hi ha d’haver un equilibri entre teoria i pràctica, i a més a més, s’han d’incloure les competències bàsiques. El currículum també cal que proporcioni informació sobre el què, com i el quan cal ensenyar i avaluar. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Serafí Antúnez diferència tres vessants o concepcions del currículum: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">-La primera concepció: </span></b><span lang="CA">El currículum és un conjunt de coneixements que s’han de transmetre a l’alumnat. Normalment aquests coneixements provenen del llibre de text. En la meva opinió, aquesta concepció en un model educatiu que s’ha de basar en competències, no hauria d’existir. Això és així perquè els alumnes han de ser els vertaders protagonistes del seu aprenentatge i són ells els que han de construir el seu coneixement i no reproduir-lo. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">-La segona concepció: </span></b><span lang="CA">El currículum és un conjunt d’objectius d’aprenentatge que s’expressen en forma de comportaments que han d’assolir els alumnes. És a dir, només el que han d’aconseguir els alumnes respectant el currículum. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">-La tercera concepció: </span></b><span lang="CA">Aquella concepció que considera que el currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola, fins i tot, aquells coneixements que aprenen sense que el professor sigui conscient i en tingui intencionalitat. Rep el nom de currículum ocult. Així ens ho expressa <u>Miguel Ángel Santos Guerra </u>(2008) en la seva entrada de bloc “Efectos secundarios”: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Una cosa es lo que se pretende y otra lo que realmente se consigue con el paso de los estudiantes por la escuela.”</i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquesta setmana hem vist un vídeo que plasma aquest currículum ocult. Aquí el teniu: </span><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Y7qwcELSJXw" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />
<br />
<span lang="CA">Però resulta que la gran majoria de vegades, tal com passa en el vídeo “El encargado”, el currículum ocult són totes aquelles pràctiques irreflexives que fa el professor o mestre i que generalment tenen conseqüències negatives per als alumnes. Un exemple molt clar i real el vaig descobrir aquest estiu. Resulta que un dia que donava repàs a un nen de 11 anys d’edat em va dir: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-Saps, la meva mestra de llengua castellana em va donar un regal precisament a mi davant tota la classe. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Jo li vaig contestar: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-Molt bé! Això significa que segurament t’havies comportat fenomenal i havies fet tota la feina que et tocava fantàsticament! I què et va regalar? </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ell em va dir: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-Un punt de llibre... però la veritat que no em va agradar gens. El portava perquè l’observessis i te’l quedessis tu, ja que jo no el vull de cap manera. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ràpidament li vaig tornar la resposta: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">- I per què? Si és un regal molt bonic que el faràs servir en cada llibre que llegeixis! </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-Mira el que diu un ase que està dibuixat en el punt de llibre: “Si no quieres ser un burro como yo, lee” . Per què penses que la mestra de llengua castellana només me’l va donar a mi? M’estava dient que era un ase per no agradar-me llegir llibres? </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Davant d’aquella situació em vaig quedar paralitzada. No sabia que dir-li. Sabia que si deia alguna cosa mal expressada encara el podia ferir més. Al final vaig acabar dient-li: La mestra et va regalar aquest punt de llibre perquè sap que llegeixes molt bé, però has de llegir una miqueta més. Per això, aquest estiu llegirem moltes lectures que et faran riure i et divertiràs molt. Ase, tu ja saps que no ho ets. Ets molt intel·ligent. La mestra simplement et volia dir que com ets molt llest, no podies deixar els llibres a un racó i convertir-te al final del estiu amb una animal amb dues orelles ben afilades. Per això, quan acabem, farem un punt de llibre amb el dibuix que tu vulguis i aquest el tirarem. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/lady-madonna/3559377952/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" title="Burro por Lady Madonna, en Flickr"><img alt="Burro" height="213" src="http://farm4.staticflickr.com/3324/3559377952_6089a98330.jpg" width="320" /></a></div><br />
<span lang="CA"> Davant d’això, em vaig adonar, que la mestra havia tingut la intenció de motivar el nen a llegir. Però no va aconseguir el que realment pretenia. Va obtenir el contrari sense ella adonar-se. Va causar que el nen aprengués una cosa diferent a la que havia pensat. Va provocar, terriblement, que el nen pensés que era un ase. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/lady-madonna/3559377952/">http://www.flickr.com/photos/lady-madonna/3559377952/</a><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> Aquí teniu una explicació sobre el currículum ocult: </span><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/82X83qR5-Ic" width="560"></iframe></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Les característiques del currículum actual són les següents: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">1. Un currículum obert i flexible. </span></b><span lang="CA">Anteriorment s’havia partit d’un currículum tancat, en el qual les decisions en relació amb el què, el quan i el com cal ensenyar i avaluar es prenien de manera centralitzada i deixant poc marge de decisió als professionals de les escoles. Amb la reforma educativa de la LOGSE, es va adoptar un model més obert i flexible, en el qual no totes les decisions es prenien des de l’Administració educativa. Obert, perquè tenia un nivell de concreció més ampli. Flexible, perquè permetia l’adaptació a qualsevol context educatiu. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">2. Un currículum únic. </span></b><span lang="CA">Es basa amb un marc curricular únic en el qual s’hi fan les adaptacions i mesures de suport necessàries. No adapta currículums especials. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">3. Un currículum com a instrument de treball. </span></b><span lang="CA">Aquesta característica fa referència a fer servir el currículum per orientar-se en la pràctica educativa. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">4. Un currículum descentralitzat. </span></b><span lang="CA">Té una gran autonomia. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">5. Un currículum científic. </span></b><span lang="CA">Està basat amb el constructivisme i amb bases científiques. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">6. Un currículum sistèmic. </span></b><span lang="CA">Un canvi en algun dels seus elements, implica un canvi en un altre. Per entendre-ho, es pot pensar amb l’efecte dominó. Si cau una peça del dominó sobre altres peces que estan en filera, farà que aquestes també caiguin. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">7. Un currículum basat amb una gran formació i professionalització docent. </span></b><span lang="CA">Aquest és un dels grans reptes en l’educació. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">8. Hi ha diferents nivells de concreció curricular que es basen amb fonts socioculturals, psicològiques, pedagògiques i disciplinàries: </span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span><span lang="CA">Un primer nivell de concreció, que és el Disseny Curricular Base (DCB), a nivell autonòmic. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span><span lang="CA">Un segon nivell de concreció, que és la Concreció Curricular de Centre (CCC) i que se n’encarrega el centre educatiu. És tracta d’un projecte on es concreten les intencions de l’escola i el què, quan i com es vol ensenyar i avaluar. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span><span lang="CA">Un tercer nivell de concreció, que és la Programació d’Aula (PA) i que realitza cada mestre per dur a terme la seva pràctica al llarg de tot un curs.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquí teniu un vídeo que estructura molt bé cada nivell:<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/tENcxsksD0E" width="420"></iframe><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquestes són les característiques del currículum, però en la meva opinió, encara ens basem massa amb ell. Li donem massa importància, tenint en compte que es continua utilitzant una metodologia encara endarrerida, amb uns espais i horaris molt fixes.<a href="http://www.blogger.com/goog_1565793865"> </a><a href="http://discentia.blogspot.com/">Pedro Villarrubia</a> ens diu en la seva entrada “Maldito Currículo”: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Y eso sí, se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum.” </i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Abans d’acabar amb el currículum, m’agradaria parlar de la seva importància en l’educació infantil i que s’expressa molt bé en el llibre <u>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. </u>Aquest llibre ens diu que: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">“Fins fa molt poc temps, parlar del currículum per als infants de 0 a 6 anys podia produir un cert rebuig. Això era així, perquè parlar del currículum només es vinculava a etapes posteriors, ja obligatòries i en les quals s’hi havia d’ensenyar uns contingut necessaris”. </span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Actualment se li ha de donar molta importància en l’educació infantil. A més a més, els continguts d’aquesta etapa s’organitzen en tres àrees curriculars: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-La descoberta d’un mateix</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-La descoberta de l’entorn social i natural</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-La intercomunicació i el llenguatge. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">També hi ha dos tipus d’objectius en torn el currículum d’educació infantil: els generals i els didàctics. Els objectius generals són aquells que han de dominar els infants en acabar l’etapa o cicle. Es refereixen a les capacitats cognitives, lingüístiques, motrius, afectives, personals i socials. Els objectius didàctics són aquells que es pretenen aconseguir en una seqüència didàctica i que serveixen per arribar a assolir els objectius generals. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Finalment, per acabar tancant el currículum (que espero que us hagi agradat), només dir que encara que té certs avantatges també té inconvenients: provoca que els mestres no acabin duent a terme allò que ells haurien volgut i per una altra banda, provoca que els alumnes no puguin decidir allò que els interessaria saber i conèixer, fent perdre així la seva motivació per aprendre, tal com ho expressa <u><a href="http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/">Miguel Ángel Santos Guerra </a></u>(2008) en la seva entrada “Efectos secundarios”: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“A fuerza de recibir un curriculum estructurado, organizado y desarrollado sin que les corresponda otro papel que el de meros receptores, les hace pensar que no son capaces de decidir lo que quieren aprender, cómo lo quieren aprender y de qué forma prefieren aprenderlo.” </i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La setmana pròxima més i millor! </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Eva Torres</span></div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-845015678371595292011-11-26T10:09:00.000-08:002011-11-29T05:54:19.368-08:00L'avaluació, un aspecte clau...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquesta nova setmana m’agradaria començar-la formulant bones preguntes per obtenir sàvies respostes. És a dir, partint de plantejaments que mai en la vida m’havia parat a pensar, però per després resoldre’ls a través del gran aprenentatge que he aconseguit aquests dies. Segurament es preguntareu de quin aspecte o aspectes estic intentant fer referència. De totes formes, estic segura que tothom que està llegint aquestes línies ha passat i patit per un procés similar, sense poder fer-ne res. Sí, estic parlant del procés d’avaluació. Una avaluació que em fa plantejar qüestions com les següents: què significa un verb tant simple com avaluar? Avaluar i qualificar són sinònims? Quins són els objectius de l’avaluació? I les seves funcions? És veritat que aquest terme ha de servir per classificar i sancionar l’alumne? O bé, per aconseguir millorar i ajudar l’aprenentatge de cada individu? Finalment, és l’avaluació un aspecte clau en l'educació? <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquestes qüestions i moltes més no hauria sigut capaç de contestar-les si no hagués set perquè el tema que hem tractat aquesta setmana és el de l’avaluació. Malgrat tot, sí que en entrades anteriors, gairebé sense adonar-me’n, vaig introduir alguna idea d’aquest procés tant essencial: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Els mestres fan una avaluació inútil, ja que simplement fan un examen escrit de continguts que inclou una nota numèrica. Aquesta serveix per decidir la nota final i classificar i sancionar, sense tenir en compte cap altre tipus de criteri. A més, estan mentalitzats la gran majoria en què aquesta és la seva única feina i res més.”<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquesta concepció que tenia no estava gens equivocada, però anem a veure què és realment això d’avaluació. Segons la pàgina web: </span><a href="http://www.diccionari.cat/"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">www.diccionari.cat</span><u><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span></u></a><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">, l’avaluació es defineix com: </span><o:p></o:p></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Etapa del procés educatiu que té per finalitat comprovar de quina manera han estat aconseguits els objectius pedagògics proposats.”<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La mateixa pàgina defineix avaluar com: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Determinar, especialment d'una manera aproximada, la vàlua o el valor d'alguna cosa.”<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per tant, ja tenim dos aspectes claus en l’avaluació: el valor d’alguna cosa i el compliment d’uns objectius proposats. Aquí vos deixo un vídeo perquè comenceu a entendre l'avaluació: <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/4rjLH9EbIvo" width="420"></iframe><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">Zabala, en el llibre </span><u style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">11 ideas clave de cómo aprender y enseñar competencias</u><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">, ens parla de dos models d’avaluació: l’avaluació reduïda a proves de paper i llapis, i l’avaluació per competències. Fa una distinció entre avaluació tradicional i avaluació que hi ha d’haver en un futur. En els dos models inclou els aspectes claus anteriors, però amb una perspectiva distinta. Per una banda, el tradicional està marcat pel caràcter selectiu i finalista de l’escola. Per això ens diu que:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 16px; line-height: 18px;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“la escuela ha cumplido la función de seleccionar a los “mejores” en su camino hacia la universidad”<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Lo que interesa es saber si los alumnos saben o no saben”<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Cabe añadir, de forma casi decisiva, el caràcter finalista de cualquier prueba o examen, convirtiéndose la superación de pruebas en el verdadero objetivo de la enseñanza. <o:p></o:p></span></i><br />
<i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dit en les meves paraules, tradicionalment (i encara ara) els mestres només avaluen els continguts memoritzats mecànicament dels alumnes. <i> </i>Generalment, ho fan a través d’exàmens o proves escrites on li donen una importància nul·la a les capacitats d’expressió i comunicació oral. Sempre avaluant el que saben, però no l’esforç i els procediments que han tingut que desenvolupar. Un cop que s’obté el resultat de l’examen, la nota serveix per: seleccionar, sancionar, classificar i aprovar els coneixements que s’han obtingut del llibre de text. Així, si es treu un cinc o més hi ha més probabilitats de que es pugui accedir a la universitat. En canvi, si es treu una nota inferior a cinc, difícilment es podrà anar a la universitat. Per què la nota determina anar o no a la universitat? perquè el procés educatiu es veu com un camí ple de pedres que s’han d’anar esquivant i mai ensopegar-hi, per aconseguir passar a un altre camí, tal com mostra la següent imatge: </span><o:p></o:p><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="http://www.flickr.com/photos/pantareimadrid/222360224/" title="Buen camino! por pantareimadrid, en Flickr"><img alt="Buen camino!" height="375" src="http://farm1.staticflickr.com/69/222360224_6bddb8f40d.jpg" width="500" /></a><br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/pantareimadrid/222360224/">http://www.flickr.com/photos/pantareimadrid/222360224/</a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">Uns exemples molt clars són: els models d’examen de selectivitat, PISA o OCDE. Haig de confessar que aquesta forma d’avaluació em pareix una barbaritat i hem commou pensar que aquesta ha set la meva al llarg del meu període escolar. El que no pot ésser és que es vulgui avaluar a tothom per igual, sense tenir en compte el seu esforç i dedicació, sense tenir en compte que no tothom es troba al mateix nivell, pensant que el procés educatiu és una carrera d’obstacles.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 16px; line-height: 18px;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El problema està en què es confon el valor d’una prova amb els objectius, fent que el valor (la nota) es converteixi en l’únic objectiu de l’educació, tant per als alumnes com per als professors. És a dir, es pot dir que es confon avaluació amb qualificació. Tot això em fa pensar en la gran quantitat de joves que han deixat els estudis perquè els seus professors han considerat que mai no arribarien a la universitat amb les notes que tenien. Simplement mirant les notes i res més (la qualificació). Sense mirar que potser estan amargant una vida. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per una altra banda, hi ha un model d’avaluació per competències. Aquest és el que realment ens interessa, encara que exigeix una gran complexitat. L’avaluació en educació ha de fixar-se en la capacitat que té un alumne per aplicar allò que sap a la vida real. Per això, haurà d’utilitzar mitjans o instruments que li ho diguin. Els objectius de l’avaluació per competències no seran classificar o sancionar, sinó que hauran de permetre conèixer el grau d’aprenentatge del alumne, a més d’orientar-lo i ajudar-lo. Segons Zabala: <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“La cuestión no es aprobar o no aprobar, sinó cómo conseguir y asimilar un contenido de aprendizaje indispensable para su desarrollo personal”. </span></i><br />
<i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></i><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquest vídeo representa el pas d'una avaluació tradicional a una de moderna:</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><i><br />
</i></span><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/l5bUtQkh9Nw" width="420"></iframe><br />
<br />
<i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></i><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">La setmana passada vam veure els components de les competències: fets, conceptes, procediments i actituds. Aquesta setmana hem de saber que aquests components s’avaluen de distinta manera, ja que també s’aprenen de distinta forma. Els fets, com s’aprenen memoritzant, s’han d’avaluar amb una prova que contengui preguntes orals o escrites. Els conceptes, que s’han de comprendre i entendre, per avaluar-los no val la reproducció de la seva definició, sinó que s’ha de ser capaç d’utilitzar-los en la resolució de conflictes o problemes. Els procediments s’han d’avaluar a partir de la funcionalitat que els hi donen els alumnes. Finalment, les actituds s’avaluen observant com actuen els alumnes en situacions conflictives i reals, ja que s’aprenen vivint-les.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 16px; line-height: 18px;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per tant, el model nou es basa en l’esforç i els procediments realitzats per l’alumne. Una tècnica per avaluar innovadora és la rúbrica. La meva professora de Bases Didàctiques i Disseny Curricular, Gemma, fa servir aquesta tècnica per avaluar l’entrada setmanal que publiquem en el bloc. Aquest document de Scribd ens mostra un exemple: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="http://es.scribd.com/doc/20752947/rubrica" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View rúbrica on Scribd">rúbrica</a><iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="" data-auto-height="true" frameborder="0" height="600" id="doc_37313" scrolling="no" src="http://www.scribd.com/embeds/20752947/content?start_page=1&view_mode=list&access_key=key-ppubfb4go61jfqx72c0" width="100%"></iframe><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">Però a banda d’utilitzar tècniques innovadores i complir uns objectius que venen donats per les distintes competències, hem vist aquests dies a classe un vídeo de José Luis Castillo, on ens parla d’una sèrie de condicions que hi ha d’haver en l’avaluació:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 16px; line-height: 18px;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-En primer lloc, ha de ser una avaluació que miri els procediments i l’esforç de l’individu, no només la nota. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-En segon lloc, ha de ser una avaluació orientadora perquè l’alumnat pugui saber en tot moment si el que està fent està bé. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-En tercer lloc, una avaluació personalitzada i participativa, amb molts d’avaluadors. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Finalment, una avaluació informativa. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquí vos deixo l’enllaç del vídeo de José Luis Castillo que hem vist a classe: <o:p></o:p></span><br />
<a href="http://www.youtube.com/user/gemturfer#p/f/12/eR1vG9uEDjI" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">http://www.youtube.com/user/gemturfer#p/f/12/eR1vG9uEDjI</a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Amb tota aquesta informació i reflexió, ens podem adonar que l’avaluació és molt important, un aspecte clau. Na Neus Sanmartí, que és el gran referent de l’avaluació a Espanya, ens diu en una conferència realitzada a Eivissa: <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Si no canvia l’avaluació no canvia res”. “L’avaluació és un aspecte clau en l’educació”. “A més, s’han de tenir clars els criteris d’avaluació”. <o:p></o:p></span></i><br />
<i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquesta conferència la podeu visualitzar en el següent enllaç: <o:p></o:p></span><a href="http://aprep1.blogspot.com/2011/03/videos-conferencia-neus-sanmarti.html">http://aprep1.blogspot.com/2011/03/videos-conferencia-neus-sanmarti.html</a><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Neus Sanmartí també distingeix entre avaluació formativa (la que regula el mestre) i avaluació formadora (la que regula l’alumne). Però aquesta setmana, he après una gran quantitat de tipologies d’avaluació més, que vull relacionar amb les que vull dur a terme en un futur: <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%;">·<span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> *</span></span><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Segons el moment: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Avaluació inicial: si coincideix amb l’inici del procés educatiu. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Avaluació processual: si es realitza durant el procés educatiu. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Avaluació final: si està vinculada al final del procés. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En la meva opinió, l’avaluació no s’ha de fixar en un moment concret, sinó que s’ha de mesurar el principi fins el final. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%;">·<span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> *</span></span><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Segons l’àmbit d’extensió: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Parcial: si només avalua determinades parts o elements, no tot el conjunt. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Global: si avalua a tot un conjunt. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%;">·<span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> * </span></span><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Segons la finalitat: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Avaluació de diagnòstic: si diagnostica en quin moment comença el punt de partida de l’aprenentatge. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Avaluació sumativa: si realitza un informe sobre les mesures preses. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Avaluació formativa: si cerca tractar el procés educatiu. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%;">·<span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> * </span></span><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Segons el grau de relació amb l’avaluador: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Externa: si els agents avaluadors no han participat al procés educatiu. Per exemple, els professors que corregeixen els exàmens de selectivitat. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Interna: si l’avaluador ha participat al procés educatiu. Aquest tipus d’avaluació pot ser de tres maneres distintes : autoavaluació ( si s’avalua el mateix subjecte), heteroavaluació ( si algú extern a nosaltres avalua la nostra feina) o coavaluació (si els individus s’avaluen els uns amb els altres, mútuament). <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Segons el meu punt de vista, s’ha de produir una combinació de tots aquests tipus d’avaluacions: que ens avaluï algú que no ens coneix, un altre que ha participat al procés educatiu o bé, que l’alumne sigui capaç d’autocriticar-se. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%;">·<span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> * </span></span><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Segons el criteri de comparació: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Criterial: si es fa una comparació amb els criteris i objectius prèviament fixats. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Normativa: si es fa una comparació amb un grup que actua com a mitjana per a un altre grup. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; line-height: 115%;">·<span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> * </span></span><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Isabel Solé, una dona molt destacada per parlar de l’àmbit de l’avaluació a l’educació infantil, inclou un altre tipus d’avaluació: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-La inclusiva: que creu amb les capacitats i possibilitats de cada nen. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per a mi, aquest tipus d’avaluació és bàsica i essencial perquè no es pot ensenyar a ningú sense creure que aquest individu en algun moment de la seva existència podrà aprendre. <o:p></o:p></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Les diferents tipologies d'avaluació es mostren en el següent vídeo: </span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/vT5dluYO0l8" width="420"></iframe><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Un cop vistos els dos models d’avaluació, vull contestar a una pregunta que formula Miguel Ángel Santos Guerra sobre l’avaluació aquesta setmana: <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“¿De qué tareas existe más peso en la evaluación? ¿Cuáles son las más frecuentes y las más valoradas? Mucho me temo que se encuentren más de memorizar que de crear, más de repetir que de inventar.”</span></i><span style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> <b>El Adarve. <o:p></o:p></b></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><b><br />
</b></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El que ve a representar aquí Santos Guerra és quin dels dos models té més pes en la nostra societat. Responent a la pregunta i d’acord amb ell, està clar que encara predomina el model tradicional basat amb les proves escrites valorades de 0 a 10 per damunt del model basat amb les competències. És a dir, se li dóna més importància a la memorització mecànica que al coneixement que és capaç de construir l’alumne. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Finalment, per tancar el camp de l’avaluació m’agradaria acabar amb una cita també de Santos Guerra, corresponent a una publicació del 25 de juny de 2011 i titulada <u>Evaluar con el corazón: <o:p></o:p></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><u><br />
</u></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Hay que evaluar con la cabeza, pero también con el corazón. Porque, detrás de ese boletín de notas hay una persona, una familia, una historia que pueden saltar por los aires.” </span></i><span style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">I ara jo afegeix: “i romper el corazón”. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">També m'agradaria acabar amb un vídeo que dóna idees sobre com avaluar a l'escola: </span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span>¿CÓMO PUEDO EVALUAR EN MI AULA? UNAS IDEAS on PhotoPeach<object height="296" width="445"><param name="movie" value="http://photopeach.com/public/swf/story.swf"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"/><param name="allowfullscreen" value="true"/><param name="flashvars" value="photos=http://photopeach.com%2Fapi%2Fgetphotos%3Falbum_id%3D1753089&autoplay=0&embed=1"/><embed src="http://photopeach.com/public/swf/story.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="296" flashvars="photos=http://photopeach.com%2Fapi%2Fgetphotos%3Falbum_id%3D1753089&autoplay=0&embed=1"></embed></object><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">Espero que vos hagi agradat el tema de l’avaluació d’aquesta setmana. A més, vull donar una bona notícia: ja hem gravat el lipdub a la nostra universitat! Més endavant, quan estigui acabat i enllestit del tot, ja el publicaré. L’experiència ha set única i espectacular! </span></div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-86024831998634374462011-11-16T03:30:00.000-08:002011-11-16T03:36:13.956-08:00Quinta setmana<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Estimats lectors i estimades lectores:</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Aquesta nova setmana, m’agradaria començar-la fent un petit agraïment a una amable amiga meva. Segurament es preguntareu per quina raó. La resposta és molt fàcil, però difícil d’expressar. Haig de dir que m’ha generat una gran alegria, entrar al bloc i veure que tinc un primer seguidor, en aquest cas seguidora. La veritat que un dels esdeveniments d’aquest tipus, fan que una persona comenci amb més entusiasme una nova entrada. Això és així, sobretot quan s’escriu un bloc per primera vegada i sense tenir-ne gairebé una mínima idea. Malgrat tot, la sorpresa me l’he portada quan m’he adonat que la meva seguidora és una adorable amiga meva: <a href="http://michieg.blogspot.com/">“Michi”</a> (Michelle). Però el que realment m’ha impactat, no ha set això, sinó el fet de que “Michi” simplement li hagin entrat ganes d’escriure pel plaer de llegir un bloc. Em causa una gran alegria saber que una persona estudiant del grau d’infantil i aspirant a futura mestra, pugui causar sense tenir ella cap tipus d’experiència, ganes d’escriure un bloc per primera vegada a una altra persona. Per això, m’agradaria donar-li les gràcies a Michelle. A més, tot això em fa pensar amb el fet de que també pugui provocar aquestes ganes de reflexionar i crear coneixement als meus futurs alumnes, que sense cap dubte no els hi llevaré la seva capacitat de creativitat. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">El tema de la creativitat, m’agradaria enllaçar-lo amb un vídeo que hem vist aquests dies i que una companya de classe, <a href="http://primercursdenazhilaazadeh.blogspot.com/">Zhila</a>, ha trobat i compartit. Es tracta d’un vídeo del programa “Redes” anomenat: “ <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El sistema educativo es anacrónico. La creatividad se limita a los niños. Ken Robinson (experto en el desarrollo de la creatividad)”. </i></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Aquí podeu veure el vídeo dividit en dues parts: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><object data="http://www.youtube.com/v/Dg4DXtTRt-k&hl=en&fs=1" style="height: 300px; width: 400px;" title="JoomlaWorks AllVideos Player" type="application/x-shockwave-flash"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Dg4DXtTRt-k&hl=en&fs=1"><param name="quality" value="high"><param name="wmode" value="transparent"><param name="bgcolor" value="#010101"><param name="allowfullscreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"></object></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><object data="http://www.youtube.com/v/klVfwz6HriE&hl=en&fs=1" style="height: 300px; width: 400px;" title="JoomlaWorks AllVideos Player" type="application/x-shockwave-flash"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/klVfwz6HriE&hl=en&fs=1"><param name="quality" value="high"><param name="wmode" value="transparent"><param name="bgcolor" value="#010101"><param name="allowfullscreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"></object></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">D’aquest reportatge voldria fer una reflexió sobre dos qüestions dites per Ken Robinson.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">La primera és la següent: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“La educación está reprimiendo los talentos y habilidades de muchos estudiantes; y está matando su motivación para aprender”. </i></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Estic totalment d’acord. En l’actualitat, un dels aspectes clau en l’educació com la creativitat, no la deixem establir lliurement de cap de les maneres. Això és així, ja que pel que fa el meu punt de vista, encara estam empresonats pel currículum, tal com ho mostra la següent imatge: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/olmovich/3432451676/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" title="Carcel Evangelista por Olmo Calvo, en Flickr"><img alt="Carcel Evangelista" height="400" src="http://farm4.static.flickr.com/3361/3432451676_7291034393.jpg" width="266" /></a></div></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
<span lang="CA">Simplement encara ens limitem molt al llibre de text com a una única font de coneixement, sense deixar que els alumnes puguin crear el seu propi coneixement i potenciar les seves habilitats. A més, ens basem amb unes àrees (disciplinars) encara bastant concretes i determinades: matemàtiques, llengua, història... i aquestes ja comencen a ser bastant repetitives pels alumnes, així com els mètodes que s’utilitzen. Aquests es veuen limitats dins d’un horari establert, dins d’una aula on tots són considerats del mateix nivell i sinó anormals, i sense la possibilitat de poder desenvolupar les seves habilitats i talents plenament, així com les anomenades competències que ara més avall explicaré. A més, els alumnes sense poder desenvolupar-se amb distintes intel·ligències i haver de limitar-se a fer uns exàmens per poder classificar-los, també els hi fa perdre el interès i la motivació. <a href="http://www.flickr.com/photos/olmovich/3432451676/">http://www.flickr.com/photos/olmovich/3432451676/</a></span><br />
<br />
<span lang="CA"> Així ens ho expressa el bloc <a href="http://discentia.blogspot.com/">Discentia</a>: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">“La educación es anacrónica, disciplinar, repetitiva, y ninguna de sus "carreras" garantiza ya un trabajo, como mucho funciona como puerta a una élite más o menos limitada, con sus exámenes/cuotas/precios de entrada.”</span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Per una altra banda, la segona qüestió és la següent: </span><br />
<span lang="CA"> </span><i><span lang="CA">“ Si no estás dispuesto a equivocarte nunca llegaràs a nada original”. </span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Clar, al limitar la creativitat de les noves generacions, cometem un error o equivocació. De totes formes, no ens hem de posar de mans plegades, sinó aprendre dels propis errors per modificar-ho i transformar-ho en un futur. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Abans, he esmentat el terme competències. Per això ara em vull dedicar a explicar-lo. Això és així, perquè aquests dies en la classe de Bases didàctiques i disseny curricular, hem estat veient un vídeo sobre una conferència feta per Zabala del seu llibre <u>11 ideas clave</u> a Eivissa i dividida en quatre parts. Aquí teniu l’enllaç de la pàgina: <a href="http://aprep1.blogspot.com/search/label/Zabala">http://aprep1.blogspot.com/search/label/Zabala</a></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">No és fàcil treballar amb competències, però es poden aprendre i ensenyar. En l’actualitat, ja hi ha molts de mestres que les apliquen, però encara falta un camí molt llarg. De totes formes, el nostre objectiu en les competències no és arribar a la utopia (allò ideal), sinó anar fent petites passes per aproximar-s’hi. El terme competències prové de l’empresa, però s’ha anat estenent pels diversos àmbits de la vida i sobretot al de l’educació. De totes formes, no és un terme nou, en la història ja es plantejava. Aquesta paraula va sorgir en adonar-se, per exemple, que hi ha molts de nens i nens que tenen la mateixa edat i van a un mateix nivell educatiu, però n’hi ha alguns que saben realitzar les tasques amb èxit i eficàcia i altres no. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">La funció de l’escola sempre ha estat educar i instruir. A més, sempre ha set molt típic entendre els diversos nivell educatius com etapes i obstacles que s’han de superar. Així, per exemple, l’etapa primària ha de servir per preparar la secundària, la secundària per al batxillerat i batxillerat per a la universitat. Per tant, l’escola ha tingut una funció propedèutica i finalista, donant-li molta importància a la nota, què sanciona o aprova. Una altra de les funcions de l’escola ha estat la de seleccionar els alumnes en funció de les seves possibilitats, formant-los només per a exercir una professió i no per a la vida. Tot això tenint en compte i sense valorar, la possible feina que s’hagi pogut realitzar, el possible esforç que s’hagi pogut provocar i els mitjans que s’hagin pogut utilitzar. A més, considerant tothom iguals, com màquines, sense adonar-se que hi pot haver distints nivells educatius. Així ens ho expressa el bloc <a href="http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/">El Adarve</a>: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">“Pocas veces se piensa en el esfuerzo realizado, difícilmente se valora la situación de los que no obtienen el éxito…” </div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">“Tratamos a los niños y a las niñas como si fuesen iguales, como si tuviesen que acomodarse a un prototipo. Quienes se alejan de ese modelo, de ese arquetipo, parece que tienen alguna deficiencia, alguna tara. Son, por consiguiente, niños defectuosos.” </div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Exactament, aquells que s’allunyen del model considerat “normal” són vistos com “subnormals” en paraules majors. Ningú no s’haurà parat a pensar que probablement aquells nens tenen una forma diferent d’aprenentatge, que utilitzen altres mitjans i altres components i que per això no són iguals que els altres? </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Com a metàfora, és pot fer servir un exemple que fa servir Zabala, el de la truita francesa. Una truita mai no surt igual perquè cadascú té la seva pròpia forma de fer-la, d’incloure uns ingredients determinats. Una truita com la que surt a la fotografia, no sortirà mai igual a la que probablement cuineu vosaltres: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/cinefiloblog/6296376754/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" title="Tortilla francesa preparada por @edeabcn por cinefilo, en Flickr"><img alt="Tortilla francesa preparada por @edeabcn" height="300" src="http://farm7.static.flickr.com/6224/6296376754_d17060435f.jpg" width="400" /></a></div><a href="http://www.flickr.com/photos/cinefiloblog/6296376754/">http://www.flickr.com/photos/cinefiloblog/6296376754/</a><br />
<span lang="CA">Ara l’objectiu de l’escola no és seleccionar els alumnes, sinó orientar-los i guiar-los perquè puguin tenir un aprenentatge adequat a les seves pròpies possibilitats. De totes formes, tal com ens diu Zabala, no és possible trobar una escola que pugui educar a tothom i en totes les seves possibilitats i orientacions, però és a partir de la utopia on es pot aconseguir l’aprenentatge. Per tant, aquest serà un dels reptes que jo mateixa em proposaré. A més, educaré per a la vida i no pensant en preparar-los perquè puguin “saltar” l’obstacle de la següent etapa educativa. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">En l’antiguitat, l’objecte d’estudi eren les matèries, bàsicament disciplinàries i interdisciplinàries. En l’actualitat, l’objecte d’estudi són les competències. Aquí teniu un document que parla sobre aquestes:</span><br />
<a href="http://es.scribd.com/doc/36937852/EL-ENFOQUE-DE-LAS-COMPETENCIAS-EN-LA-EDUCACION" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View EL ENFOQUE DE LAS COMPETENCIAS EN LA EDUCACIÓN on Scribd">EL ENFOQUE DE LAS COMPETENCIAS EN LA EDUCACIÓN</a><iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.772727272727273" data-auto-height="true" frameborder="0" height="600" id="doc_45641" scrolling="no" src="http://www.scribd.com/embeds/36937852/content?start_page=1&view_mode=list&access_key=key-2oedj663vcra7rbb4ah4" width="100%"></iframe><script type="text/javascript">
(function() { var scribd = document.createElement("script"); scribd.type = "text/javascript"; scribd.async = true; scribd.src = "http://www.scribd.com/javascripts/embed_code/inject.js"; var s = document.getElementsByTagName("script")[0]; s.parentNode.insertBefore(scribd, s); })();
</script></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">“Una competència és la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses i conflictives, de manera eficaç, en un context determinat per mitjà d’actituds, habilitats i coneixements”. </span></i><span lang="CA">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una persona és competent quan domina coneixements (fets i conceptes), procediments i actituds.” </i></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Per tant, una competència es podria definir i aplicar quan una persona és capaç d’imposar el que coneix i el que sap fer amb interès, a la vida real, amb els mateixos mitjans que una altra, però obtenint uns resultats veritablement espectaculars. Tot això al mateix temps i de forma interrelacionada, a diferents àmbits de la vida, no només a nivell professional. A més, quan un individu troba una situació real i complexa amb diversos problemes, primerament ha d’analitzar la situació. En segon lloc, seleccionar de les possibles alternatives o competències, aquella que millor es domina ( triar un esquema d’actuació). “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Per poder analitzar s’aprèn analitzant, per poder seleccionar s’aprèn seleccionat i per aprendre a fer hem de fer”. </i>Els fets s’aprenen repetint-los un cert nombre de vegades. Probablement, a una persona li bastarà amb repetir-los dues vegades i a una altra no li valdrà, els haurà de repetir com a mínim 10 vegades o 20. Per tant, això ens demostra que hi ha diferents nivells d’aprenentatge. Els conceptes com ara: “densitat”, “natalitat”, “competència”, “literatura”... s’hauran d’aprendre a partir de pròpies experiències personals i comprenent-los. Els procediments s’aprenen repetint-los a través d’uns models, exercicis i reflexions. Per exemple: nedar s’aprèn nedant, mirant altres models i fent pràctica. Finalment, les actituds s’aprenen vivint en situacions on s’ha de ser solidari, just, tolerant... </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Les competències impliquen tot això: saber comprendre, saber fer, saber viure i saber ser, però també una mica de memorització. Aquí teniu un vídeo que ho demostra: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/5W9ZGCYtO4I" width="420"></iframe></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Les competències tenen una sèrie de característiques: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">-La funcionalitat: Tot allò que s’aprèn se li ha de donar sentit, una funció en la vida real, comprendre-ho. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">“Y ya no quieren repetir las tablas de multiplicar, ya no quieren saberse la lista de los reyes Godos… quieren comprender, vivir, tener un futuro, crear, improvisar.” <a href="http://educadoreshoy.wordpress.com/">Educadores hoy</a></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">-La complexitat: Hem d’analitzar situacions complexes, dificultoses. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">-El component procedimental: Analitzar, seleccionar i executar la competència. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">-La integració de components: Els components s’aprenen amb unes estratègies determinades i pròpies de cadascú. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">A més, la resposta a les competències no és afegir continguts, sinó metodològica. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">Es tracta d’una resposta per canviar l’aprenentatge memorístic i fer que aquest es converteixi en significatiu. Necessitem una àrea comuna, feta amb equip, ja que les disciplines no són suficients. Això és així, perquè hi ha continguts metadisciplinars que no van inclosos a cap disciplina. A més, els mètodes han de tenir un enfocament globalitzador i han de basar-se amb projectes, recerques, casos... </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span lang="CA">El bloc <a href="http://unatizaytu.blogspot.com/">Una tiza y tú </a>ens diu: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">“<span class="apple-style-span"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Trebuchet MS";">Me encuentro ahora recogiendo información sobre experiencias y proyectos que estimulen la creatividad de los alumnos para la consecución de un objetivo-reto-idea-sueño común. Proyectos que hayan conseguido que el alumnado los haga suyos poniendo ilusión y pasión para llevarlos a buen término. Proyectos en los que el aprendizaje es compartido, al igual que los resultados y los méritos…” </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA">Això és el que faré, fomentar la creativitat dels meus alumnes perquè puguin recuperar el interès i la il·lusió que terriblement l’han perduda. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA">Moltes salutacions d’una estudiant, que avui, dia 16 de novembre de 2011, compleix 18 anys! </span></span></div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-62063503019976047292011-11-04T11:29:00.000-07:002011-11-04T11:35:09.084-07:00Un comentari dirigit a "Kuentalibros"...<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Vull dedicar aquest petit espai a fer una dolça reflexió a <i><a href="http://kuentalibros.blogspot.com/">Kuentalibros</a></i>, un projecte que em pareix meravellós alhora de fomentar la lectura a totes les edats. Es tracta d’una pàgina web oberta a tothom, ja que permet realitzar una espècie de fitxa virtual i digital de lectura des dels més petis, passant pels universitaris, fins a qualsevol adult que s’ho proposi. Això és així, perquè un llibre sempre serà un gran amic, tal com ho expressa el següent vídeo:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/YGwjlrHnRDA" width="420"></iframe><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Però realment, a banda d’escriure per fomentar la lectura i les ganes de llegir a tothom, ho faig per expressar la meva emoció, alegria, satisfacció i plaer que s’obté quan un treball de lectura és publicat virtualment. Per això vull donar les moltes gràcies al projecte <i>Kuentalibros</i>, per obrir-nos les portes a les meves companyes d’universitat i a mi, i compartir el nostre primer treball del grau d’educació infantil. Un treball fet amb molta il·lusió, esperança i esforç (que ha valgut la pena, sense cap dubte), basat amb el llibre <u>Va de mestres </u>d’Ollé i Sangrà. Estic tant contenta d’haver conegut una eina com aquesta, que l’espero utilitzar sense cap vacil·lació per als meus futurs alumnes. En la meva opinió, la motivació cap a la lectura sempre és més gratificant si no es guarda simplement la tasca realitzada dins d’un calaix. Per això, s’ha de treure a l’exterior, mostrar la creativitat de cadascú, no amagar les possibilitats i capacitats pròpies, i utilitzar per damunt de tot la imaginació. “Fer volar la imaginació”, això és el que es tracta. A més, això és el que agrada sobretot als nens. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/emiliagarassino/3828301696/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" title="Volar, soñar, desear... por Emi ♫, en Flickr"><img alt="Volar, soñar, desear..." height="376" src="http://farm4.static.flickr.com/3569/3828301696_59258065b7.jpg" width="500" /></a></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><a href="http://www.flickr.com/photos/emiliagarassino/3828301696/">http://www.flickr.com/photos/emiliagarassino/3828301696/</a></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Per un altre costat, no hauria sigut possible trobar el meu espai a <i>Kuentalibros, </i>si no hagués set per l’ajuda de la meva tutora: Gemma Tur Ferrer. Per tant, a ella també li envio les gràcies i l’enhorabona per tenir iniciatives tant espectaculars i fantàstiques. També per introduir a les seves alumnes al món de les TIC i fer augmentar el nostre entorn personal d’aprenentatge (PLE). <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ara m’he dedicat a reflexionar la meva profunda alegria cap a <i>Kuentalibros </i>individualment, però haig de dir que també hem fet una reflexió grupal que queda molt ben expressada en la pàgina que s’han penjat els nostres treballs: <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">“Buenos días,<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Estamos en clase y os escribo en nombre de todo el grupo. Queríamos daros las gracias por dejarnos compartir nuestros trabajos y la enhorabuena por la iniciativa que habéis tenido con el proyecto de Kuentalibros. Estamos muy emocionadas por el hecho de que nuestros trabajos salgan de estas pequeñas cuatro paredes, de esta forma estamos aprendiendo de manera exponencial. Gracias por leernos y esperamos seguir en contacto.<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un saludo desde Ibiza.”<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA"><a href="http://kuentalibros.blogspot.com/2011/11/va-de-mestres.html">http://kuentalibros.blogspot.com/2011/11/va-de-mestres.html</a></span><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Això mateix, una gran salutació des d’una illa petita, però amb un enorme interès cap a la lectura, Eivissa. A més, aquesta afició sempre serà més possible gràcies a iniciatives com <i>Kuentalibros! </i>El meu treball ja ha set publicat allí i el vostre? Jo no puc parar de llegir!</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i><br />
</i></span><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Qu00TlJ7nfw" width="560"></iframe><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;">Eva Torres</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i><br />
</i></span></div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-19783936623011708702011-10-28T16:28:00.000-07:002011-11-02T02:42:17.834-07:00Quarta setmana<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Hola! </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Aquesta nova entrada la començo amb molta emoció, amb uns sentiments profunds que són difícils d’expressar, però que estan submergits en una alegria immensa. Haig de dir que cada dia que passa sento un gran orgull per haver elegit el camí adequat, per haver començat els estudis d’infantil que finalment em convertiran en mestra. La veritat que un dels motius que m’ha provocat aquest estat d’emoció és el comentari de Pedro Villarrubia, que escriu en el meravellós bloc <a href="http://discentia.blogspot.com/"><u>Discentia</u></a>. El seu comentari m’ha deixat una benvinguda lliçó que utilitzaré sense cap dubte en un futur: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">“</span>ser experto en nada y aprendiz en todo”</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Exacta, aquesta és la clau. No creure que per ser mestra som tot coneixement, única font d’informació com era en el temps dels meus pares i els meus avis, sinó donar l’oportunitat de que els meus alumnes puguin construir el seu coneixement, ajudant-me a construir també el meu propi coneixement. Així tothom aprèn de tothom, i també dels propis errors. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Aquí deixo una imatge que vol expressar els meus sentiments, tal com diu la dita: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Una </i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">imagen</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"> vale más que mil palabras”</span></i><span lang="CA">: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/diego-r/2860845656/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" title="Composición de la felicidad por Diego R., en Flickr"><img alt="Composición de la felicidad" height="400" src="http://farm4.static.flickr.com/3155/2860845656_c33665ee52.jpg" width="315" /></a></div><br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/diego-r/2860845656/">http://www.flickr.com/photos/diego-r/2860845656/</a></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Ja que he començat parlant de <a href="http://discentia.blogspot.com/"><u>Discentia</u></a>, aprofitaré per fer una petita reflexió d’unes paraules que han set publicades aquestos dies del mateix bloc: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“35 años después, estamos aquí. Mi opinión es que aún hemos cambiado muy poco. Falta mucho. Basta mirar alrededor. Un ordenador, o miles, no cambian una manera de dirigir o de inspecionar, una forma de enseñar a la antigua, una falta de respeto hacia los y las maestras. Y hacia el alumnado.”</i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">Totalment d’acord. <span lang="CA">L’educació des dels nostres avis fins l’actualitat pràcticament no ha canviat. I si ho ha fet, és per perdre el respecte que hi ha d'haver entre mestres i alumnes. Continua havent-hi quasi el mateix mètode d’ensenyament (basat encara molt amb la memorització mecànica per part dels alumnes i el llibre de text), i el temps i l’espai poc s’han flexibilitzat. És veritat que s’han anat introduint diversos elements tecnològics i altres conceptes, però en la meva opinió no han evolucionat els essencials. Pel fet que estem en un món ple de tecnologies, simplement s'ha de canviar l'educació amb la tecnologia? La resposta és no, la tecnologia és un recurs però n'hi ha milers més que no aprofitem. Per tant, encara estem molt endarrerits i no hem de tornar per mai del món enrere. Així ens ho diu el bloc <u><a href="http://educadoreshoy.wordpress.com/">Educadores hoy</a>: </u></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“No vamos a volver atrás. Como cuando se inventó el coche, este mundo nuestro no va a permitir que la educación se mantenga al margen…”</i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">I ja que he començat a parlar de blocs, comentaré l’entrada d’aquesta setmana de Miguel Ángel Santos Guerra, anomenada <u>La fagocitosis del innovador.</u> Aquesta ens plasma a més a més, un aspecte que vaig explicar la tercera setmana, el dels models educatius que molts mestres duen a terme. Per una banda, Santos Guerra ens mostra el model autista, aquell que passa dels seus alumnes , no vol evolucionar, i simplement dóna les classes per cobrar un salari a final de mes. Aquest exerceix la seva professionalització, però no hi té cap vocació. Aquest model mai no pot anar bé. En la meva opinió, per ser mestra hi ha d'haver vocació cap els alumnes, ajudar-los i confiar amb ells, sobretot amb les seves possibilitats, i donar-los recursos per aconseguir-ho, avançat una pasa més cada dia. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Son profesionales del cumplimiento: es decir, del cumplo y miento. Son mercenarios que se ocupan de poner la mano al final del mes, aunque no hayan puesto pasión en la tarea ni les haya importando un comino la suerte que corran sus alumnos/as.”</i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Per una altra banda, l’altre model és el del mestre que pensa en el futur, que vol reformes, innovacions i sent passió pels seus alumnes: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Son personas comprometidas con la institución, que buscan de forma permanente y esforzada su mejora.”</i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Clarament, seré partidària del model innovador i emprenedor. Això és així perquè sento passió pels nens i crec que és pot millorar incansablement molt més la seva educació, ja que tots han de poder tenir la possibilitat d’aprendre. Per a mi, un nen que té problemes en l'aprenentatge se'l ha d'ajudar més que mai. Hi ha mestres que no fan absolutament res davant d'aquesta situació, però és en aquestos casos quan l'alumne necessita més ajuda, per poder seguir endavant i no desanimar-se. </span><br />
<span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/YYyNcfnIgiM" width="560"></iframe><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Un cop vistos els models i reptes educatius durant la setmana passada, aquests dies hem donat els principis psicopedagògics del aprenentatge significatiu. Avui dia, la clau per aconseguir un bon aprenentatge està en la significació, en donar-li sentit als continguts que s’aprenen, per després donar-los una funcionalitat, és a dir, un ús en la vida real. En canvi, tradicionalment i fins ara encara, l’aprenentatge simplement consisteix en memoritzar. Així tots els continguts que s'aprenen s'obliden, per anar bé s'ha de comprendre al màxim i memoritzar al mínim. Això és el que ens diu J. Delors, el que ell anomena economia cognitiva. </span><br />
<span lang="CA">De totes formes, a mesura que dic això, me n'adono que sempre és el que he fet jo en realitat, memoritzar , encara que he intentat comprendre tots els continguts. Probablement, això ha set així perquè no m'han ensenyat cap altra forma, més que la d'aprendre mecànicament. Per tant, això ha de canviar ja perquè no els hi passi el mateix a les generacions futures. </span><br />
<span lang="CA">Zabala ens diu:</span><br />
<span lang="CA"><br />
</span><br />
<span lang="CA"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“ La enseñanza heredada está plagada de conocimientos adquiridos por repetición simple, de modo que el recuerdo nos permite reproduir una fórmula, resolver una ecuación de segundo grado o identificar el sintagma nominal en una frase, pero somos capaces e incompetentes para aplicarlos en la interpretación de situaciones concretas”. </i></span><br />
<span lang="CA"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br />
</i></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Uns altres principis importants són els de l’actitud favorable, la motivació, l’autoestima, l’autoconcepte, les expectatives i la bona disposició cap a l’aprenentatge. Sense cap interès cap a l’objecte d’estudi, ja sigui per motivació intrínseca (interior) o per motivació extrínseca (que es basa en aprendre per obtenir un premi, una nota o un resultat), no es pot aconseguir l’aprenentatge. A més, els alumnes han d’aprendre a valorar-se a ells mateixos i a tenir objectius positius cap el futur. Malgrat tot, per aconseguir-ho hauran de tenir equilibri emocional, social i familiar, així com estabilitat. Normalment, l'aprenentatge es basa en la motivació per agents exteriors. Però s'ha de saber que moltes vegades aquest aspecte no fa falta. Tot això es mostra quan se'ls hi demana als nens fer un dibuix, per exemple. Ells te'l faran igualment emocionats tant si se'ls hi dóna un premi o no. A més, això està demostrat per estudis. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">També hauran de partir amb uns coneixements previs, que els hi permeti adaptar els nous coneixements. És per això, que si per exemple una persona no té coneixements previs del xinés li costa tant aprendre’l. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">S’haurà d’establir una relació forta i cohesionada entre el que es sap i el que s’haurà de saber, segons els distints nivells de desenvolupament i intel·ligències múltiples, per acabar consolidant la zona de desenvolupament proper que anomenava Vigotsky. Aquesta zona fa referència al que el nen pot aprendre amb ajuda, superant uns reptes i duent a terme una activitat mental que el permeti avançar en el seu coneixement cognitiu. Però per això haurà de reflexionar sobre el seu propi aprenentatge. Haurà de fer preguntes com: què he après fins ara? Com he après i com hauré d’aprendre en un futur? Què no hi pogut aprendre? Exactament, això és el que s'ha de fer, formular bones preguntes per obtenir sàvies respostes. </span><br />
<span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Un aspecte que trobo molt important en l’aprenentatge és el de potenciar l’ensenyança segons el tipus d’intel·ligència del nen: verbal, visual, musical... però això ja ho explicaré d’aquí uns dies. De totes formes, deixo un vídeo molt interessant sobre aquest aspecte:</span><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/2bfph8_KOqI" width="420"></iframe><br />
<br />
<span lang="CA"> </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Fins la setmana que ve! </span><br />
<span lang="CA"><br />
</span><br />
<span lang="CA">Una estudiant molt contenta!</span></div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-80185218515913040712011-10-21T11:17:00.000-07:002011-10-25T13:27:56.461-07:00Tercera setmana<div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"></span></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">¡Hola!<o:p></o:p></span></span></span></div></div><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"> </span><br />
<div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><br />
</span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">La setmana passada vaig parlar una mica de les diferències que hi ha en distints aspectes de l’educació entre l’escola industrialitzada i l’escola del coneixement. Haig de dir però, que aquests dies he llegit una sèrie de noves entrades de blocs que m’han fet tornar a reflexionar sobre l’avaluació, el temps en l’escola i els agrupaments. La veritat és que m’han semblat fantàstiques i per això no dubto en comentar-vos-les.</span></span></span><br />
</div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"> A banda d'això, també explicaré una mica els reptes i objectius del segle XXI, així com les lleis educatives que hi hagut fins ara. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><br />
</span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">En primer lloc, vull comentar l’entrada que ha fet Miguel Ángel Santos Guerra en <u>El Adarve </u>i que es titula “Diagnóstico inútil”. </span></span></span></div></div><a href="http://www.flickr.com/photos/usphospitales/5506441560/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;" title="Pruebas_Servicio de Diagnóstico por la Imagen_Ecografía por USP Hospitales, en Flickr"><img alt="Pruebas_Servicio de Diagnóstico por la Imagen_Ecografía" height="320" src="http://farm6.static.flickr.com/5174/5506441560_6e37b1fd49.jpg" width="291" /></a><br />
<div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;"><br />
</span></span></span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">Té tota la raó al utilitzar com a metàfora el diagnòstic per definir l’avaluació, els exàmens que moltes vegades es fan sense cap sentit per a la vida. Aquest aspecte, de fet, era una característica permanent en la societat industrialitzada, però que encara en trobem molts de casos en la societat actual. <o:p></o:p></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;"><br />
</span></span></span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Els mestres fan una avaluació inútil, ja que simplement fan un examen escrit de continguts que inclou una nota numèrica. Aquesta serveix per decidir la nota final i classificar i sancionar, sense tenir en compte cap altre tipus de criteri. A més, estan mentalitzats la gran majoria en què aquesta és la seva única feina i res més.</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Haig de dir que així no podem arribar enlloc, si simplement ens hem de fiar d'una nota i no tenir en compte cap altre criteri. Què passa amb el treball diari dels alumnes? Què té a veure el comportament en l'educació? Per què no es mira les diferents formes d'aprendre dels nens? Per què tot ha d'estar basat amb la teoria i res amb la pràctica? Totes aquestes preguntes i moltes més, espero contestar-les un cop que hagi començat la meva vida professional com a mestra. </span></span></span><a href="http://www.flickr.com/photos/usphospitales/5506441560/">http://www.flickr.com/photos/usphospitales/5506441560/</a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Així ho expressa Santos Guerra en el seu bloc:<o:p></o:p></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></span></span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;"> </span></span><span lang="ES-TRAD">“</span><span class="apple-converted-space"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;">no</span></span><span class="apple-style-span"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;"> es del todo seguro que el conocimiento que se adquiere en las escuelas sea útil para la vida, pero sí es seguro que, si demuestras que lo has adquirido, te lo cajean por una nota. Y la nota importa mucho porque en ella se refleja el éxito o el fracaso.</span>” </span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"> </span></span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"> </span></span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En segon lloc, també m'ha fet feflexionar l'entrada de <u>Discentia,</u> que més avall específic el què:<o:p></o:p></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></span></span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;">“La distribución de tiempos educativos no se hará por materias o relojes, sino por proyectos, tareas y plazos naturales”<o:p></o:p></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%;"><br />
</span></span></span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">“La programación educativa será diferente según edades, desarrollo y objetivos de cada etapa, que serán ciclos vitales.”<o:p></o:p></span></span></span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><br />
</span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">Efectivament, aquests són uns dels objectius del segle XXI: La flexibilitat del temps escolar i l’agrupament educatiu en diferents criteris i no només per l’edat. A més, aquests són uns dels objectius que jo pretenc prometre en un futur. Tota possibilitat que se'm presenti en la vida, ho aprofitaré per dur a terme un projecte apassionant que meravelli els nens. No tindrè en compte el tipus de matèria ni el rellotge, sinó la formació que pugui servir per a la vida als meus alumnes. De la mateixa forma, no faré distincions per edat, ni per sexe, ni per cultura, sinó per nivells d'aprenentatge. </span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;"><br />
</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;"> A banda, d’aquests objectius, però, també hi ha una gran quantitat de reptes. El primer repte i el més necessari de tots és la professionalització i formació del personal docent, que han perdut el control. Alguns dels problemes d’això venen donats pel fet que hi ha distints models: el model funcional, el model especialitzat en una única matèria, el model autista que passa de tot, el model nostàlgic que enyora temps anteriors i el model basat amb la queixa permanent. No pot ser que el nostre món ens adelanti, hem d'anar al mateix pas o més endavant.</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;"> El segon repte és la formació integral, al llarg de la vida, per arribar a ser autònom. Un altre repte és pot considerar que és el d’educar per competències. Un llibre que ho explica molt bé i que estam llegint és <u>11 ideas claves de cómo aprender y enseñar competencias</u> d’Antoni Zabala i Laia Arnau. <o:p></o:p></span></span></span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><br />
</span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">Finalment, un altre repte que s'ha d'aconseguir, però que n'hi ha molts més, és el que va enfocat a la llei, el d’aconseguir la qualitat en l’educació. En el 1970, es va crear la LGE i aquesta ens va portar l’educació obligatòria fins als 14 anys i la conseqüent escolarització del 100% de la població. De totes formes, aquesta educació era molt selectiva i propedèutica. Propedèutica significa que simplement s’ensenya per preparar per la següent etapa i no per a la vida. Zabala i Laia Arnau ens diuen: <o:p></o:p></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;"><br />
</span></span></span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">“Así, la etapa de educación infantil se asume como el medio de preparación para educación primaria, que a su vez tiene como objetivo preparar para la secundaria y la universidad”.<o:p></o:p></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">Així mai no es pot aprendre, els alumnes ho veuen com una carrera d'obstacles i de fases. No ho entenen com una aspecte de cara al futur i encara menys, no aprenen a aplicar el coneixement a les situacions de la vida real i als problemes que se'ls hi poden presentar. </span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;"><br />
</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #555555;">En el 1990 apareix la LOGSE, que amplia els anys d’escola, ja no té un sentit propedèutic i comença a parlar de l’educació especial. Haig de dir que em pareix vergonyós que fins aquest any no hi hagués cap mena d’atenció a la diversitat.</span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">En el 2002, sorgeix la LOCE i és com un pas enrere perquè veu l’educació com un producte i no com una inversió: </span></span><span class="apple-style-span"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">“La educación no es un producto, no es un mercado, no es algo a repartir o dividir. Es común y al mismo tiempo individual.” <o:p></o:p></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555; font-family: Arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 12px;">Així ens ho expressa el bloc <u>Discentia</u>. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555; font-family: Arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 12px;"><br />
</span></span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">En l’actualitat tenim la LOE, oberta a noves cultures, però encara amb poca qualitat i amb molt de desprestigi cap el professor perquè aquest no pot marcar el seu currículum. <o:p></o:p></span></span></span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">Un dels possibles problemes és el llibre de text com a única font de coneixement. Ara tenim molts d'altres recursos: les TIC, enciclopèdies, llibres de consulta, globus del món, així com també la propia naturalesa, però aprofitant-la. <o:p></o:p></span></span></span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><br />
</span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;">Aquí vos deixo un vídeo que ho il·lustra molt bé i que està relacionat amb les lleis educatives:</span></span></span><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/B6_JZgPBwkM" width="420"></iframe></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #555555;"><br />
</span></span></span></div></div><div style="line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #555555;">Fins la setmana que ve! </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #555555;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #555555;">Eva Torres</span></div></div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-57739897146666181402011-10-14T08:04:00.000-07:002011-10-18T15:42:20.743-07:00Segona setmana<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Hola!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman',serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquesta setmana les meves companyes de curs i jo, hem començat amb més força que mai. Això es pot comprovar només donant una ullada a la fotografia que he penjat. Aquesta fotografia l’ha fet la nostra professora de bases didàctiques , que a més és la nostra tutora. Es pot observar com estam treballant les noves tecnologies, retocant els nostres blocs i aprenent nous programes electrònics, per un dia en el nostre futur fer-ne un gran ús i incorporar-los en l’aprenentatge dels nostres estimats alumnes.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><br />
</div><a href="http://www.flickr.com/photos/gemturfer/6230840849/" title="grau11-12 057 por gemturfer, en Flickr"><img alt="grau11-12 057" height="239" src="http://farm7.static.flickr.com/6117/6230840849_0a00e2838b.jpg" width="320" /></a> Per cert, pel qui no ho sap, jo som la que està a la dreta davant de tot (mirant cap a la càmara)!<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/gemturfer/6230840849/">http://www.flickr.com/photos/gemturfer/6230840849/</a><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">A banda d’això, també hem estat enllestint i finalitzant el llibre <u>Va de mestres</u>, amb el motiu de que la pròxima setmana hem d’entregar un treball que formula el següent: Quin tipus de mestre vol ser i quin tipus d’educació et planteges en el segle XXI? Però la resposta, ja us la donaré quan el tingui finalitzat. A més també, més endavant penjaré un muntatge d’imatges que expressa la pregunta i la resposta anteriors i que l’hem d’incorporar al treball. "Aviat ensenyaré allò que som, serè allò que ensenyi". </span><br />
<br />
<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">Per un altre costat, hem continuat veient les diferències que hi ha entre l’escola industrialitzada i l’escola del coneixement. L’escola del segle XIX tenia com a finalitat instruir i reproduir la informació per part del alumne, mentre que la del coneixement es planteja un pas més endavant, dur a terme la formació integral i intencional de l’home per arribar a ser autònom, així com construir el seu propi coneixement. És a dir, en la industrialització es va incorporar tot allò que està relacionat amb les màquines a l'educació, fent que els alumnes treballassin com a màquines: respectant, escoltant, copiant, memoritzant i reproduïnt. En canvi, en el constructivisme es vol dur a terme un aprenentatge al llarg de la vida. El llibre <u>Va de mestres </u>ens diu que "Avançar plegats és el més important, així com trobar el camí perquè tothom pugui fer el seu camí". </span><a href="http://www.flickr.com/photos/dgkloss/4644862616/" title="Todos Juntos por bikey5, en Flickr"><img alt="Todos Juntos" height="500" src="http://farm5.static.flickr.com/4033/4644862616_bf3d13eb21.jpg" width="357" /></a><br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/dgkloss/4644862616/">http://www.flickr.com/photos/dgkloss/4644862616/</a><br />
<br />
<span lang="CA">Abans , el mestre era autoritari i era l’únic que tenia el coneixement; ara, el mestre orienta i guia a l’alumne perquè aquest pugui esdevenir el vertader protagonista del seu aprenentatge, proporcionant-li a més, una gran diversitat de recursos. Recursos que abans eren molt limitats. Simplement es disposava de mapes, de la pissarra i llibres de text que eren la única font de coneixement. Ara tenim recursos diversos i variats que van des de les TIC fins a qualsevol material ( mapes, globus del món, puzles, llibres de consulta...). L’alumne actual té recursos i és actiu, a més aprèn per a tota la vida. Per desgracia abans era com una tabula rasa i passiu. Havia de fer un examen escrit, al final del procediment d’aprenentatge amb una nota que era decisiva. A més, es trobava situat dins de grups inflexibles que l’únic que feien era fer tots la mateixa activitat, al mateix temps i al mateix espai. Actualment s’hauria de dur a terme, una avaluació global, contínua, que utilitzés altres criteris, promocionés el treball amb equip i rompés amb la llei de les tres unitats, entre altres aspectes anormalment injustos. Tots aquests aspectes i molts més, es veuran reflectits en dos vídeos que també penjaré més endavant i que he fet per a l’assignatura de Pensament i Contextos. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">Espero amb molta esperança i sobretot il·lusió que aquesta entrada setmanal us hagi agradat, que ve ha ser com un diari del que après. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">PD: M'oblidava, he llegit una meravellosa nova entrada d'Adarve que es titula <u>No es fácil amar a los hijos</u>. Haig de dir, que l'autor Santos Guerra té tota la raó al dir que els pares a vegades sobreprotegeixen molt als seus fills, simplement per amor. Malgrat tot, tanta sobreprotecció no és bona, ja que els pares inconscientment acaben pensant pels seus propis fills i no saben que indirectament li estan fent mal, li estan limitant la seva imaginació i creativitat i el que és pitjor, li poden influir amb el seu rendiment escolar. Pel que fa la meva opinió, crec que simplement petits gestos d'amor als nostres fills són suficients.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 351.0pt;"><span lang="CA">Salut! <o:p></o:p></span></div><br />
<br />
eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-77904513265340261022011-10-09T09:36:00.000-07:002011-10-16T02:26:01.380-07:00Un comentari dirigit cap a Miguel Ángel Santos Guerra...<div class="MsoNormal"><span lang="CA">Ara acabo de llegir una entrada publicada per Miguel Ángel Santos Guerra el 10 de setembre de 2011, que realment m’ha dat a pensar. Aquesta entrada es titula “Educación o desastre”. Haig de dir que és preocupant veure el desinterès que hi ha cap a l’escola i l’educació. Els millors representants d’aquesta situació són els més innocents que hi ha, els nens. Aquests, en parlar d’anar a escola, no hi tenen cap motivació. A més, no es preocupen per perdre segons, minuts, hores ni dies. Això ens demostra que l’escola d’avui dia ha arribat a una situació que no genera cap divertiment ni pels alumnes ni pels mestres. El problema està en què si els mestres no tenen il·lusió per ensenyar, tampoc no poden transmetre la il·lusió als alumnes per aprendre. No serà que encara es duen uns mètodes d’ensenyament encallats als segle XIX i XX i massa tradicionals per les generacions tant actives d’avui en dia? La mateixa educació demana a crits una transformació, ja! <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br />
</span><br />
Ja que he aprofitat per comentar l'entrada d'aquest blog tant apassionant, també vull dir que m'ha agradat molt un enllaç que hi trobat a un altre blog: <a href="http://www.symbaloo.com/?quickstart=1">http://www.symbaloo.com/?quickstart=1</a>. Conté una gran quantitat de recursos per infantil i primària que em pareixen meravellosos per les futures mestres que arribarem a ser les meves companyes de grau i jo. </div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-11750959638488474722011-10-09T09:15:00.001-07:002011-10-16T02:26:51.211-07:00Mafalda va a l'escola tradicional<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/-A6s0wdOIQg" width="420"></iframe>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-15312119823879628732011-10-05T05:23:00.000-07:002011-10-19T10:12:57.781-07:00Primera setmana<div class="MsoNormal"><span lang="CA">¡Hola de nou! </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Com havia dit en la meva primera entrada que en l’assignatura de Bases didàctiques i Disseny Curricular havia de fer un diari setmanal del que havia après, aquí va la meva següent entrada. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquests dies, la professora d’universitat ens ha explicat què és el PLE. El PLE és el nostre entorn personal d’aprenentatge, tant presencial com virtual. Però ens hem adonat que el nostre entorn presencial no ha variat gaire des del segle XX, tenint en compte que ara estam en el segle XXI. A més, el nostre entorn virtual, està molt reduït, tenint en compte que hi ha eines de tot tipus que ens permeten fer infinites possibilitats. Hi ha eines per poder accedir a la informació, eines per poder crear informació, eines per compartir enllaços i altres objectes com vídeos i finalment eines socials que no acabem de fer-ne un bon ús. Per això ens ha proposat d’explicar-nos diferents eines virtuals, per després al final del mòdul comprovar com ha canviat el nostre entorn personal d’aprenentatge. A més, per demostrar-nos aquest aspecte, ens ha mostrat una sèrie de vídeos de Mafalda. Més endavant penjaré aquells que m’hagin agradat més. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">També he après si ha evolucionat l’escola des del segle XIX fins el segle XXI, però la veritat és que la resposta resulta ser bastant negativa. “Tenim escoles del segle XIX, professorat del segle XX i alumnes del segle XXI” Per tant, l’educació necessita una àmplia reforma, ja que... “Podria un mestre del segle XIX treballar en una escola del segle XXI? Aquestes formulacions em dóna’n bastant a pensar i també fan entrar-me les ganes de quan sigui mestra anar canviant a poc a poc l’educació per arribat aconseguir que els alumnes duguin a terme un aprenentatge al llarg de la vida i no simplement un aprenentatge basat amb la memorització i la reproducció. Ara la finalitat de la societat del coneixement és formar les persones i no simplement instruir-les. Abans hi havia molta autoritat i respecte, però ara es pot observar que tot això s’ha perdut perquè ha anat disminuïnt la professionalització. Per tant, es pot arribar a la conclusió de que un dels objectius més importants de la societat constructivista en l'educació és aconseguir la professionalització i formació dels mestres. Com diu Imbernon "els mestres han de recuperar el control", que evidentment han perdut. </span><br />
<span lang="CA"><br />
</span><br />
<span lang="CA">Tal com diu el llibre <u>Va de mestres</u> que estic llegint: "Cal un projecte comú, dut a terme per la comunitat educativa i pels equips de mestres". "Els educadors ignoren quins són els ingredients que necessita cada acte educatiu, però saben molt bé què no hi pot faltar mai". </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">“En l’actualitat, s’han de formular bones preguntes, per obtenir sàvies respostes” </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><a href="http://www.flickr.com/photos/pimkie_fotos/2759060703/">http://www.flickr.com/photos/pimkie_fotos/2759060703/</a><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt;"></span><br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/pimkie_fotos/2759060703/" title="20080414113241-pregunta por Chesi - Fotos CC, en Flickr"><img alt="20080414113241-pregunta" height="263" src="http://farm4.static.flickr.com/3021/2759060703_a4b5f65e64.jpg" width="250" /></a>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7037644645326753944.post-17985918852255924592011-09-29T10:46:00.000-07:002011-10-16T02:27:52.988-07:00Comença el meu primer curs com a mestra<div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Començaré presentant-me, em dic Eva Maria Torres Juan, i he començat una nova etapa molt important en la meva vida que des de molt petita sempre he desitjat dur-la a terme, la d’emprendre el grau d’educació infantil.</span></span></span></span><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"> Com que ser estudiant, implica anar avançant en els propis coneixements i anar evolucionant, en aquesta petita entrada no em dedicaré a explicar més quines són les meves expectatives que he tingut fins ara i que espero obtenir en un futur. Això simplement és així perquè ja he dedicat a comentar aquest espai en el meu altre bloc: elportafolievatorres.blosgpot.com. Per tant, en aquest bloc nou que he començat a dur a terme, simplement em dedicaré a comentar, explicar i realitzar les meves tasques de l’assignatura Basses Didàctiques i Disseny Curricular, així com de qualsevol altra assignatura que me sigui presentada. Això serà així perquè com a primera activitat de curs, ja només començar, la professora (més específicament Gemma) ens ha manat que duguem a terme una espècie de diari setmanal on aniré posant, així com la resta d’alumnes, diferents entrades del que après. També aniré penjant els diversos treballs que ens manin. A més, algunes vegades intentaré il·lustrar el meu desenvolupament d’aprenentatge amb imatges, vídeos, sons...que puguin expressar millor els meus sentiments i els meus coneixements. Per tant, això serà com una espècie de diari personal, que començo amb moltes ganes i com sempre dic, amb molta il·lusió. </span></span></span></span><br />
<br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Aquesta assignatura de primer curs l’hem començada amb força i ja hem començat a dur a terme lectures molt interessants com ara,</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"> </span></span><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><u>Va de mestres,</u> <u>11 ideas claves </u>de cómo aprender y</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"> </span></span><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">enseñar competencias</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><u>..</u></span></span><span class="apple-style-span"><u><span lang="CA" style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">.</span></u></span><span class="apple-converted-space"><u><span lang="CA" style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"> </span></u></span><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Les tasques i treballs que realitzem d’aquestes lectures ja els aniré introduint. A més d’això es tracta, d’anar aprenent tècniques per després poder-les introduir el dia de demà a les noves generacions i que després aquestes generacions puguin millorar-ho tot per a les futures. </span></span></span></span></div>eva.maria.ibzhttp://www.blogger.com/profile/07715070521225549581noreply@blogger.com0